dimarts, 17 de febrer de 2015

LAURA RIQUELME MONTALBÁN A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"


Telefunken. anys 60.
El meu aparell de ràdio el recordo haver vist des de petita a casa, des de sempre. La meva mare tenia la ràdio tot el dia posada i només es posava la televisió per les notícies, la resta era la ràdio. No recordo quan es va comprar, però aquesta ràdio igual és d’abans de néixer jo.

A casa meva hi havia una ràdio a cada habitació. N’hi havia una a la cuina, n’hi havia allà on hi havia la màquina de cosir, n’hi havia una al menjador, etc. A tot arreu on solia estar la meva mare hi havia una ràdio i depèn on estava ella en un moment determinat estava la ràdio engegada.

Les ràdios que cedeixo per a l’exposició són més velles. N’hi ha una d’aquestes que a mi em sona haver-la vist a casa, però no fent-la servir, sinó guardada. Més endavant ma mare tenia d’aquelles ràdios petitetes que hi havia abans una a cada lloc.

Jo sentia el que escoltava ma mare per la ràdio. Ella escoltava l’Encarna Sánchez, i la Francis i aquestes històries, i novel·les que feien abans. Recordo també que escoltava Ràdio Joventut i Ràdio Miramar (a Barcelona) que ara mateix no sé pas si existeixen. L’únic que jo sentia és un programa que feien al migdia a Ràdio Miramar que era de música. Trucaves per telèfon, demanaves cançons i te les posaven.

De més gran, la ràdio l’escoltava sempre a la feina, però sempre tenia música posada. Perquè a la feina havia d’estar concentrada i llavors la música no em molestava. Si posava alguna emissora on estaven xerrant llavors sí que em desconcentrava. O estava per la ràdio o per la feina, les dues coses a la vegada no podien ser. La posava a la feina cada dia, però me la van prohibir perquè hi havia gent  que li molestava.  I, per altra banda, no ens permetien portar auriculars.

En l’actualitat, des de què vaig venir a viure aquí a les Piles ja fa anys, ja no escolto la ràdio.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada