ELS MOLINS FARINERS DEL MUNICIPI DE LES PILES (1a part)

El municipi de les Piles forma part de la conca fluvial de l’Alt Gaià. A la xarxa hidrogràfica del riu Gaià i els seus petits afluents, al segle XII-XIII s’hi fonamenta la cabdal i necessària indústria farinera d’antany, en la qual la força motriu de l’aigua n’era essencial.

Els molins fariners eren enginys hidràulics que tenien per finalitat la mòlta de cereals, sigui per bestiar o per l’elemental fabricació de pa.

El seu funcionament consistia en encabir un cert volum d’aigua en una bassa, que sempre i en els molins que coneixem era a frec del propi edifici on es feia la mòlta. Prèviament l’aigua era desviada del curs del riu mitjançant una resclosa i, a través d’una sèquia, conduïda fins la bassa, dintre d’ella i a frec de la paret del molí s’hi troba el cacau (espècie de pou) per on l’aigua hi baixava, fins a la paret més fonda de l’edifici just al lloc on hi havia el desguàs i el rodet – roda horitzontal formada per departaments inclinats còncaus (àleps) – generalment de fusta, algun de pedra i més modernament de ferro.

L’única obertura del cacau era a través d’un petit estellador que regulava l’aigua per donar-li embranzida al rodet a través d’una inclinada i curta canal de fusta.

El rodet recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de ferro o metall, feia rodar la mola alta, subjectada aquesta per la nadilla i l’arbre, que pujava del rodet, passant pel mig de la mola sotana o baixa (la qual era fixa).

El mecanisme era bastant rudimentari, però del tot efectiu, com ho demostra el fet d’haver funcionat al llarg de quasi vuit segles sense gaires variacions, si més no per aquestes contrades.

Tot i l’efectivitat de l’enginy, els moliners d’antany tenien seriosos maldecaps que condicionaven la seva economia i per tant la seva subsistència, realitat que es fa ben palesa en determinada documentació. Cal parlar, doncs, de les primitives i fràgils moles fetes de pedra del país, les quals es trencaven o desgastaven molt ràpidament. Al final, molts optaren per fer servir la pedra de Montjuïc, però no tothom es podia permetre semblants despeses. Per exemple, i tal com trobem documentat, al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, el 1647, s’hi construeix un molí i es va a Barcelona a buscar les referides moles. El seu cost és de 16 lliures cadascuna i les despeses de transport de 140 lliures les dues. Foren dutes en dos viatges damunt d’un carro tirat per set animals i conduït per tres persones I per arribar encara els hagueren d’ajudar els bous del convent, els frares I els veïns de les contrades. Els viatges duraren, el primer, vuit dies i el segon, set.

Un altre dels problemes que tenien els moliners, a part del manteniment, impostos i arrendaments, era l’escassetat d’aigua. Amb una bassada sols es molien de tres a sis sacs de gra. Ens referim naturalment a la zona que aquí tractem, car en grans rius, Ebre, Llobregat, Cardener, Ter, Segre i altres, es molia amb un sistema diferent amb roda vertical i directament del riu i en cap moment els condicionava l’aigua.

Un exemple del bàsic aprofitament d’aigües el trobem sota mateix de l’escorxador municipal de Santa Coloma, on hi ha una superba resclosa semicircular i escalonada, que conduïa l’aigua del riu Gaià per cinc molins fariners tots ells documentats del segle XIII. Des d’aquesta resclosa l’aigua feia cap al Molí Nou (davant la Font de Carters), d’allí, creuant el riu per un aqüeducte de pedra, anava al Molí de la Torre, d’aquest seguia fins al Molí Vell de Sant Gallard, del municipi de les Piles, passant abans pel Molí de Pocurull i el del Requesens. El referit Molí del Requesens i un altre que hi ha sota ell, dit Molí del Sol – més modern amb resclosa pròpia- es troben a la mateixa partió dels municipis.

És evident l’aprofitament del preuat líquid i és tanmateix a l’entorn de la indústria farinera on s’hi regula jurídicament un complex engranatge de regadius.

Una realitat que he pogut constatar al llard de la recerca que he fet d’uns molins de bona part de Catalunya, és que a menys cabdal d’aigua de rius i torrenteres, més densitat de molins. Els resultats evidencien que a les capçaleres dels rius és on més molins s’hi troben ; si agafem per referència el propi riu Gaià hi comptabilitzem un total de 54 molins, d’ells en corresponen 5 al municipi de les Piles, altres 8 al veí municipi de Santa Coloma i 14 també al municipi de Santa Perpètua de Gaià. Tenim, doncs, 27 molins, que són la meitat del total i en menys d’una quarta part del recorregut.

Fem constar que Montblanc amb més de 20 molins i Santa Perpètua amb 14 son els capdavanters dintre uns dos-cents municipis en els quals hi hem trobat molins o els seus vestigis.

Al municipi de les Piles hi trobem cinc molins fariners, avui la majoria en estat molt ruïnós, dels qual ens parlarem més detingudament en un segon i tercer article. Seguidament teniu unes imatges de cadascun amb les coordenades per si els voleu fer una visita:

Molí vell o Molí vell de l'Andreu de Biure. Torrent de Biure. 

(41º 29’ 33,8’’N,  01º 21’ 05,3’’E).

Molí nou o Molí nou de l'Andreu de Biure. Torrent de Biure. ( 41°29'35.40"N,   1°21'16.61"E)

Molí del Prous de les Piles. Torrent de Biure. (41º 29’ 36,9’’N, 01º 21’ 50,6’’E)

Molí nou de Sant Gallard. Riu Gaià. (41°30'39.34"N/  1°23'37.20"E).

Molí vell de Sant Gallard. Riu Gaià. (41°30'40.06"N/  1°23'38.11"E).

Un article se Salvador Palau Rafecas, el Galo 

publicat al Recull Núm 4. 

Associació Cultural de la Baixa Segarra- Santa Coloma de Queralt

POEMA A LES PILES

La Judit Alegre Aguilar, de 9 anys d'edat i que cursa tercer de primària, ens regala aquest poema tant bonic del poble de les Piles aprofitant que ahir va ser la Diada de Sant Jordi. Gaudiu-lo i deixeu-hi forces comentaris!

RECEPTES FÀCILS PER QUEDAR MÉS QUE BÉ

La M. Àngels Torras Margarit, veïna de les Piles, ens ha facilitat unes receptes aparentment molt difícils, però que ella insisteix en què són senzilles, perquè puguem quedar més que bé si tenim convidats o simplement per gaudir d’un bon àpat un dia qualsevol.

  

SOPA DE PEIX

Si volem fer una sopa de peix molt bona, podem fer una sopa amb brou de verdures. Si fem hort, és una altra bona manera d’utilitzar les verdures.

Preparació:

1. En primer lloc farem un brou amb tot de verdures: porro, api i qualsevol verdura com la ceba, la pastanaga, la col, les bledes. El que dóna bon gust al brou són les fulles. Posem aigua en una olla i afegim un pessic de sal i d’oli i ho deixem bullir més d’una hora.
2. Un cop tinguem el brou fet ho triturem tot ben fi i ja tenim la base per fer la sopa de peix.
3. En una paella a part fem un sofregit d’alls i tomàquet i llorer al gust del consumidor.
4. Al brou de verdures que hem preparat hi posem el peix que més ens agradi (morralla, cap de rap, lluç, etc) i una mica d’arròs durant uns tres quarts d’hora a foc lent. A mitja cocció hi afegim el sofregit i deixem que s’acabi de coure.

  

PASTISSETS DE PASTA DE FULL

 

Aquesta recepta és molt senzilla, però que dóna molt bons resultats.

Preparació:

1. Agafarem un rotlle de pasta de full congelada i la posarem a descongelar.
2. Quan la pasta ja estigui tova, és a dir descongelada, la tallarem a quadres petits.
3. Posarem la pasta tallada a quadrets damunt de paper vegetal en una safata del forn.
4. Damunt de cada quadre de pasta hi posarem una mica de crema prèviament preparada.
5. Per damunt de la crema hi posarem diferents ingredients que tinguem a ma: poma tallada fina, codonyat amb nous al damunt, plàtan, maduixes, etc. Com més ingredients de colors hi posem més bonic quedarà.
6. Finalment, posem la safata al forn prèviament escalfat, uns quinze minuts, vigilant que no es torri massa.

60 ANYS DE CASATS DE L’ARMENGOL I LA ROSA DE CAL BARRETER

L’Armengol Cadens Puiggener i la Rosa Puiggener Balcells van nèixer al poble de les Piles. L’Armengol va néixer el 16 de febrer de 1927 i la Rosa el 13 de setembre de 1931. I vet aquí que es van casar un dissabte 9 de febrer de 1952, i fet i fet ara ja fa seixanta anys d'aquest afer.

De tota la vida

L’Armengol i la Rosa de fet es coneixen de tota la vida, des de petits. La Rosa era filla de “Cal Juanu” i tenien un corral amb moltes bèsties i cabres al davant de cal Barreter. Quan era petita la Rosa era la que tenia cura de les bèsties i cabres i sempre passava per davant de Cal Barreter. Però llavors eren molt joves i no pensaven pas acabar casats.

L’Armengol, de “Cal Barreter” va estar uns quants anys estudiant a Tarragona als germans, i quan venia aquí, tal i com diu ell, semblava un sant. Als germans de Tarragona els feien anar a combregar cada dia i tenien una disciplina molt marcada i quan arribava aquí els caps de setmana feia el mateix. La Rosa diu que es veia un noi molt quiet i tranquil, que anava sempre a missa. 

L’Armengol ressalta que de jove ell era molt atleta. Diu que arreu es deia que "allà on es posava el barreter ho guanyava tot". Havia jugat molt a futbol a Santa Coloma i alguna vegada també s’havia fet equip aquí a les Piles i també va jugar a futbol a la Llacuna. Fins i tot va entrenar uns quants dies amb l’Espanyol. La seva germana es va casar a Barcelona i va anar a Barcelona uns dies a entrenar amb l’Espanyol. A Barcelona, diu l’Armengol, va aprendre a nedar a la Barceloneta. Però de jove se li va morir el pare i va haver de tornar a les Piles a fer de pagès i a fer-se càrrec de la família. Recorda que el seu pare no li agradava que ell jugués a futbol. Quan el va portar a estudiar a Tarragona  amb el germà li va dir “si pot ser que no jugui a futbol” i el germà li va dir “doncs aquí l'obligarem a jugar”. En aquell temps, el pare de l’Armengol només pensava en que ell treballés.

Un breu festeig

La Rosa comenta que no van festejar gaire. L’Armengol havia festejat amb un altre noia, però van renyir. Llavors per la festa del Roser de Guialmons, que és a meitats de maig, van començar a anar junts i ja es van casar el febrer del següent any.

El casament

I el dia 9 de febrer de 1952 es van casar a Montserrat, un casament força atípic en aquell temps, i els va casar un rector parent, un germà de la padrina de Cal Taverner, el Canonge. El convit el van fer en un restaurant de sota Montserrat. El casament i el convit el van preparar molt entre l’Armengol i la seva germana.  
  

La passejada

De viatge de nuvis van anar una setmana a Barcelona. Es van casar amb dissabte i l’altre dissabte ja van agafar un avió cap a Mallorca. I a Mallorca hi van estar quatre dies. Per tornar van agafar l’avió cap a València, cap a Tarragona i cap aquí. Van estar un total de quinze dies de passejada.

Van ser els primers de les Piles d’anar amb avió. En aquells anys a Mallorca ja s’hi havia anat, però tothom hi anava amb vaixell. Llavors a Mallorca hi havia un camp d’aviació petit, tot era petit, el Prat era petit i d’avions no n’hi havia pas gaires.

L’Armengol recorda que anant cap a Mallorca, a l’avió li varen dir que es posés una cosa a les orelles, però no va creure gaire – com diu ell- pensant que no li havia de passar res, i quan va saltar va quedar sord com una tàpia. Va estar dos o tres dies que no hi sentia massa bé.

Unes fotografies en color

Quan van anar a Mallorca i van prendre la càmara de fotos de l’Armengol, una càmara que encara avui tenen guardada. Quan se’ls hi va acabar el carret de fotografies en van anar a comprar un altre. Van fer fotografies i ja havent tornat del viatge a l’hora de revelar les fotos els hi van dir que no podien revelar les fotos d’aquell carret, ja que era en color. Els hi van dir que mai les podrien veure però els hi van fer unes diapositives.

Aquelles diapositives les vàren mirar a casa a contrallum perquè no tenien pas projector. Poc a poc algunes d’elles s’haurien anat extraviant i perdent. Però fa poc el Josep, el seu fill, va trobar les algunes de les diapositives i les va anar a rebel·lar. El resultat va ser unes fotografies en color de fa seixanta anys. Aquest va ser un dels regals que els hi va fer a l’Armengol i la Rosa  pel seu seixantè aniversari de casats. Una bona sorpresa ja que per primer cop van veure les fotografies de la passejada a Mallorca que mai s’haurien pensat veure.

Seixanta anys a la cartera!

L’Armengol i la Rosa ens expliquen que abans quan un es casava i s’anava a fer la passejada s’havia de fer un paper conforme s’estava casat. Perquè en aquell temps si una parella anava a un hotel i no es portava aquest paper no et deixaven dormir a la mateixa habitació.

I quin detall més entranyable! L’Armengol, després de seixanta anys de casat amb la Rosa, encara porta aquell document conforme estan casats a la cartera. La Rosa, però, assenyala que aquell paper està equivocat perquè diu que estan casats el 9 de gner en comptes del 9 de febrer.  Ens ensenya el document i està prou sencer després de tant de temps a la cartera. Seixanta anys a la cartera, mai millor dit! 

Un cop casats

Un cop casats van anar a viure a "Cal Barreter", a casa de l’Armengol. El pare de l’Armengol ja s’havia mort i a casa hi havia la seva padrina, la seva mare i una germana. L’altra germana estava casada a Santa Coloma i vivia a Barcelona.

L’Armengol es va dedicar a la pagesia, una feina molt més pesada que la pagesia d’avui dia – ens indica ell-. La Rosa s’ocupava de la casa. Però quan hi havia molta feina al camp, per exemple a segar, a l’hora de batre, arrencar llegum, a garbellar,... si convenia anava a ajudar l’Armengol.

Ampliant família

Al cap de dos mesos d’estar casats la Rosa va quedar amb estat i el 7 de desembre de 1952 va néixer el seu primer fill, el Josep. Al cap de 2 anys van tenir la Rosa Maria i després la Juanita. La Rosa Maria va morir de jove, i els altres fills van tenir els seus quatre nets: en Sergi i la Raquel del Josep i l’Olga; i en Carles i la Rosa Maria de la Juanita i el Josep. Els néts s'han anat aparellant i ara fa uns quatre mesos van tenir dos besnétes: la Martina i la Lola. 

En seixanta anys la família ha anat creixent.

Després de 60 anys

Diuen que no es pensaven arribar tant lluny, que de fet no s’havien plantejat fer tants anys junts. Comenten que quan van fer 50 anys de casats el govern els va pagar un viatge. Hi van anar amb set matrimonis de Santa Coloma i un de les Piles i que d’aquesta colla quatre homes i una dona ara ja són morts.

Després d’un grapat d’anys junts l’Armengol i la Rosa estan orgullosissíms de ser molt estimats per la família. Afirmen que tots estan molt per ells. Els fills, el gendre i la jove, i els néts també. Estan molt contents de l’atenció i l’estima de la família. I, com ens diu l’Armengol, si la Rosa està bé cada diumenge venen tots a dinar aquí.

El secret?

La Rosa ens diu que estimar-se és el fet principal i que cal tenir respecte un per l’altre. I l’Armengol, mig enrient-se’n, que sempre procura donar-li la raó a la Rosa i ja està. La Rosa diu que d’alts i baixos sempre n’hi ha, però que de raons no n’han tingut gaires i que sempre s’han avingut bastant.

L’Armengol diu que ell és molt de la broma i que ella és molt seriosa, com tots els de “Cal Juanu”. La Rosa diu que ha de frenar l’Armengol que ell es desmarxa més. Sigui com sigui els seus caràcters es compensen i sembla que els hi ha funcionat, no?

La parella avui

Els dos destaquen que es troben molt bé de salut i que el fet és que estiguin lúcids, perquè quan perds el coneixement malament. La Rosa destaca la memòria de l’Armengol, l’Armengol que la seva dona és molt valenta i que té molta força de voluntat.

I com que l’Armengol encara té el carnet encara van a mercat i al metge. I ell cada tarda va a el que ell diu la vila, per referir-se a Santa Coloma, a jugar a cartes a l’Estrella. Només van d’aquí a Santa coloma, no van enlloc més, però el fet de poder conduir els permet fer una vida bastant independent.

La Rosa s’ocupa de la casa, l’Armengol cada dia va a passejar i a la tarda va a la Vila. I cada dia a la tarda, juguen a cartes fins que es fa l’hora de sopar. L’Armengol li va ensenyat un joc de cartes a la Rosa, que és un “remigio” francès molt bonic,  i que a la Rosa li va agradar molt. Temps enrere tota la família jugaven a cartes i ella no volia jugar, al final hi va jugar i en va aprendre. I ara i juguen tots dos. La Rosa diu que s’ha de contar molt i s’ha de tenir memòria i que ella no en té tanta com l’Armengol. Diu que ell tota la vida hi ha jugat i  que ella no hi havia jugat a cartes. L’Armengol se’n riu de com rumia i conta la Rosa en el joc de les cartes. Ara mateix, el dia que no hi juguen ho troben a faltar.

Sigui com sigui volem felicitar a l’Armengol i la Rosa pel seu seixantè aniversari i desitgem de tot cor que facin molts més anys junts amb el mateix sentit de l'humor i alegria que han tingut durant aquesta entrevista. Moltes gràcies Armengol i Rosa!

BIURE DE GAIÀ DES DEL 1923 FINS AVUI

Al fons Salvany hi podem trobar quatre interessants fotografies del poble de Biure de Gaià de l'any 1923. Una fotografia panoràmica de Biure, una fotografia de l'església, una fotografia de la creu de terme i una fotografia de l'altar de l'església de Sant Joan. Si al costat hi posem fotografies actuals podem jugar al joc de les diferències! Aquí n'hem comentat alguna però segur que n'hi veieu més. Feu-nos-les saber tot comentant l'article.

Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. 

Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països. 

Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tècnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època.

Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929. 

Vegeu més informació del Fons Salvany tot clicant al següent enllaç: http://www.bnc.cat/digital/salvany/ 

La vista general del poble de Biure del 1923 i l'actual no ha variat massa, amb una silueta on destaca l'esvelta i imponent figura del castell al capdamunt del turonet. La disposició de les cases és si fa o no fa. Sí que destaca que la fotografia de 1923 té un aspecte més rústic, amb carrers de terra i caminets estrets. Podem veure, davant de tot,  que el que seria la carretera que portaria a Biure des de la carretera C241d, era llavors un camí no massa ample, amb una vorada o marjada de pedra en el tram que passa per damunt el torrent de Biure.

Vista del poble de Biure, any 1923.

Vista nocturna actual de Biure. Fotografia de la Casa Rural Cal Marimon.

L'església de Sant Joan de Biure no sembla massa canviada quant a estructura, però sí que es veu canviat el seu entorn. Al costat mateix de l'eglésia hi ha un edifici que era la rectoria de Biure. En la imatge actual hi veiem també una casa arreglada i modernitzada. Davant de l'església de 1923 el carrer és irregular, de terra i herbes, amb un petit caminet. Avui, davant l'església hi ha un petit parc amb gronxadors molt ben arreglat.

Església de Sant Joan de Biure, any 1923.

Església de Biure, gener de 2011. Fotografia d'Adam Picon.

Pel que fa a la creu de terme de Biure,  sabem que la creu és originària de finals del segle XV, per tant és gòtica. Cal estacar que va ser destruïda el 1936 i restaurada el 1973. Això fa que hi puguin haver diferències en la creu pròpiament dita, malgrat no ho poguem apreciar massa bé en les fotografies. El seu capitell és octogonal i mostra unes imatges de sants. A la creu hi podem observar, per una banda el Crist i per l'altra, la Mare de Déu. La creu original tenia les aspes lligades o unides.

Des d'aquesta panoràmica també podem veure al darrera de la creu de la fotografia de 1923, a la part dreta, hi apareix una casa - que hem dit que era la rectoria- molt deteriorada, mentre que a l'actual hi ha una casa particular molt moderna.

De la fotografia de 1923 és interessant veure la gent que apareix a la fotogroafia. Algú sabria dir qui són? 

Creu de Biure, any 1923

Creu de terme de Biure, any 2001. Fotografia de l'inventari de patrimoni de la Conca de Barberà.

De les diferents fotos de Biure del fons Salvany la que més dista de l'actualitat és, sens dubte, la de l'interior de l'església de Sant Joan de Biure. Sembla que l'any 1923 a l'altar de l'església hi havia un retaule gòtic de fusta policromada que actualment no hi és. Actualment el substitueix un petit altar i al capdamunt una petita pintura amb Sant Joan. 

A principis del segle XX hi havia un gros confessionari de fusta, que a simple vista sembla força treballat, que ara mateix no hi és.

Seria interessant saber que va passar amb el retaule gòtic i el confessionari. Algú ens ho sabria explicar?

Altar de l'església de Sant Joan de Biure, any 1923.

Altar de l'església de Sant Joan de Biure. Jornades europees del patrimoni, 8 d'octubre de 2011.

Sigui com sigui, el temps ha passat i el poble de Biure ha canviat, però conservant racons amb encant i la imponent silueta del seu castell fascinador i captivador.

Font: Caminar per la dignitat d’un riu, i d’un territori

LES PILES GAUDEIX DE BONA SALUT DEMOGRÀFICA?

A primer cop d'ull, sembla que el municipi de les Piles gaudeix d'una molt bona salut demogràfica, que el municipi és viu, que creix i que hi ha molta joventut. Aquesta és la impressió general, però per corraborar si aquesta informació és la correcta o no cal que analitzem les dades poblacionals, així com alguns indicadors demogràfics del municipi. 

Si no us interessa les dades concretes d'aquest petit estudi podeu anar directament al final d'aquest i  hi trobareu les conclusions sobre si el muncipi de les Piles gaudeix o no de bona salut demogràfica.

El municipi de les Piles està format pels nuclis de població de Biure de Gaià,  el despoblat de Figuerola, Guialmons, Sant Gallard i les Piles que aporta el nom al municip. El nucli de les Piles és el nucli amb més pes quant a nombre d'habitants al conjunt del municipi (vegeu-ho en la següent taula). Les Piles, en part com a consqüència d'aquesta major població, pot comptar amb efectius poblacionals en les diferents franges d'edat i sexe, fet que no passa en els altres nuclis de població pel fet de comptar amb un menor nombre d'efectius totals (vegeu-ho tot fixant-vos en les diferents piràmides de població).

 

 

Font: Taula, gràfic i piràmides de població d’elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de 2011*.

Prenent com a referència el conjunt de la població entre els anys 1998 i 2011 podem veure que hi ha hagut un lleuger augment de la població. Malgrat no sigui un augment molt rellevant cal tenir en compte que per un municipi d’aquestes magnituds (municipi menor de 500 habitants) el que és important no és tant el fet d’augmentar la població, com el fet que la població es mantingui.

Font: Gràfic d’elaboració pròpia a partir de dades de padró de 2011 de l’Idescat*.

Pel que fa a l’estructura de població quant a grans grups d’edat i a sexe podem destacar el fet que la població de les Piles no és excessivament envellida, l’edat adulta té molt de pes i, seguint les tendències demogràfiques generals de Catalunya i la Conca de Barberà, fan falta més joves en el conjunt de la població*.

Font: Gràfic d’elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de 2011.

L’índex d’envelliment total de les Piles ens indica que per cada 100 joves que hi ha a Les Piles, 191 són vells. Però aquest índex no ens aporta pas dades negatives si tenim en compte que el del conjunt de la comarca de la Conca de Barberà el nombre de vells en relació als joves és més elevat (índex d’envelliment de 141), però sí que és una mica més elevat que el del conjunt de Catalunya (índex d’envelliment de 112).

Destaca el fet l’índex d’envelliment masculí és notablement major que el femení (per cada 100 homes joves hi ha 190 homes vells, mentre que per cada 100 dones joves n’hi ha 105 de velles), fet que indica que hi ha més envelliment entre la població masculina que en la femenina.

Permeteu-me indicar que aquest fet és estrany en termes demogràfics on per norma general hi ha més envelliment entre la població femenina. Aquest resultat no només es deu a què hi ha més dones que homes joves, sinó també a què – rarament- hi ha més homes vells que no pas dones velles.

 

Quant a la relació entre gent vella i molt vella sí que veiem que és major entre les dones que les dones seguint les pautes de demografia generals. De manera que mentre per cada 100 dones velles n’hi ha 46 de molt velles, per cada 100 homes vells n’hi ha només 17 de molt vells.

Cal destacar que  l’índex de sobreenvelliment és en general més elevat que el de la Conca de Barberà (18) i de Catalunya (14).

 

Si posem en relació la població jove amb la població adulta, és a dir, busquem l’índex de dependència juvenil veiem que hi ha més dependència juvenil femenina que masculina. L’índex de dependència senil, relació de gent gran amb adults, també és major en les dones que no pas en els homes. Uns índexs de dependència molt semblants als del conjunt de la població catalana i lleugerament inferiors a la població de la Conca de Barberà. I pel que fa a la dependència total (el pes de la població jove i vella en relació a la població adulta) podem veure que la de les Piles és molt menor a la del conjunt de la Conca de Barberà i fins i tot que al conjunt de Catalunya. El municipi de les Piles consta d'una àmplia població adulta capaç de sostenir per si sol grups de població per naturalesa més depenents com són la gent gran i els joves.

Font: Taules i índexs d’elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de 2011.

Per últim és interessant veure com es distribueix la distribució de la població segons sexe mitjançant la relació de masculinitat. La relació de masculinitat ens indica que per cada 100 noies joves a les Piles 61 són nois, que de cada 100 dones adultes hi ha 130 homes adults i que de cada 100 dones velles hi ha 110 homes vells. Entre adults i vells hi ha més homes que dones, mentre que hi ha més dones joves que homes joves.

 

Font: taula i mesura d’elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de 2011.

En la piràmide de població de l’any 2011 pel conjunt del muncipi es pot constatar alguns trets demogràfics abans ja esmentats com és el fet que es compon d’una àmplia població adulta (entre 16 i 65 anys) amb més homes que no pas dones i una població vella (més de 65 anys) lleugerament superior a la població jove (fins a 15 anys).

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de 2011.

Fet aquest anàlisi ja podríem dir que el municipi de les Piles gaudeix, ara per ara, de força bona salut: la població creix, en general no presenta gaire envelliment - ja que no hi ha massa volum de gent gran-, el volum de gent jove no és gaire inferior a la gent vella i que hi ha un gran gruix de població adulta en totes les franges d’edat. Però tot i així, es podria aventurar la tendència dels propers anys serà la del manteniment de la població pel que fa a habitants i també un manteniment de l'estructura general pel que fa a grans grups d'edat i relació entre homes i dones. 

Sí que, a priori, sembla que la població podria rejovenir lleugerament en els propers anys tenint en compte que hi ha un percentatge elevat d’adults entre 20 i 35 anys, que possiblement, i seguint les tendències generals de població, tinguin fills en els propers anys. Però aquest rejoveniment podria veure’s contrarestat, al mateix temps, quan els més grans dels adults passin a formar part del col·lectiu de gent gran. De la mateixa manera, semblaria que la població podria augmentar si s'incrementessin els naixemens i seguint la tendència que ha tingut la demografia del muncipi fins ara, però també cal tenir en compte que el grup de gent gran està format per un percentatge alt de gent molt gran i que podria deixar de ser-hi en no massa temps vista. 

La possible predicció de la demografia del municipi de les Piles durant els propers anys està basada especialment en l'estructura poblacional actual, però cal tenir en compte que la migració o immigració de la població podrien fer desviar poc o molt aquesta predicció: que gent de fora vingués a viure al poble (increment de la població), o que la gent del poble marxés a viure fora (decrement de la població).

Veient que la tendència es de mantenir la població i la seva estructura i sabent que la immigració o migració de la població podrien tenir un pes important a l'hora de determinar les tendències poblacionals del territori en els propers anys, valdria la pena instar a les institucions locals contemplar polítiques demogràfiques basades especialment en la creació d'habitatge perquè la gent del territori es quedés  i la gent de fora vngues a viure aquí. Sembla que de forma més conscient o inconscient aquestes mesures (creació d'habitatge perquè la gent no marxés del territori i vingués gent nova) ja es van fer temps enrera quan l'ajuntament de les Piles va apostar per la restauració del nucli de Guialmons i quan es va afavorir la urbanització del carrer Turlanda de les Piles. Gran part de la bona salut demogràfica actual es deu a aquestes mesures que van facilitar directament habitatge de compra i de forma més indirecta habitatge de lloguer. Ara, caldria plantejar de nou la idea d'afavorir habitatge tot plantejant nous projectes que segurament necessitaran molt enginy perquè el moment no és el mateix i la situació econòmica i social tampoc.

* Dades a tenir en compte a l'hora de llegir aquest estudi:


1) Per fer aquest estudi de població s'han tingut en compte, per una banda, dades del padró municipal i, per l'altra, dades d'Idescat i les dades d'una i altra font varien en dos habitants. Per tant, no és d'estranyar que en segons quin apartat, depen la font emprada, el nombre d'habitants sigui un o altre.
2) Demogràficament parlant considerem: Joves a la població entre 0 i 14 anys; adults a la població entre 15 i 64 anys; vells a la població d'igual o més de 65 anys. Concretant amb el grup de gent gran els vells són entre 65 i 74 anys; mentre que els molt vells són la població de més de 75 anys.

Anna Carulla Caballé

El cel de març

Un dels avantatges de viure al camp és la possibilitat de poder veure el cel, i especialment els moviments del astres dia a dia. El cel canvia cada nit, cada hora, cada segon! El fet de saber reconèixer les constel·lacions i els seus principals estels, els planetes que són visibles a ull nu, ja és suficient per gaudir de l’Astronomia. Un telescopi és una eina molt interessant quan ja se sap que mirar i on trobar-ho. Una  carta del cel i uns prismàtics 10x50 són és un bona ajuda. Bé, a l’hivern cal quelcom més, com abrigar-se i disposar d’un termo de tè o cafè.

Eduard Garcia-Luengo

expersat@msn.com

Mart

Durant els mesos propers passaran alguns esdeveniments particularment interessants que no es repetiran fins d'aquí molts anys. Sols per això, per no perdre-s’ho, interessa.

El proper dia 3 de març, el planeta Mart és troba en oposició. Això vol dir que és en el punt més proper a la Terra i que aquesta, es troba enmig de Mart i del Sol. Les oposicions de Mart succeeixen cada 780 dies aproximadament (2 anys i 50 dies). Les més favorables esdevenen cada 15 anys. De fet, la darrera més favorable va ser el dia 28 d'agost del 2003 i no n'hi haurà cap altra semblant fins al 27 Juliol del 2018.

Convé ressaltar la importància de la passada oposició de Mart de l’any 2003, ja que va ser el moment que Mart ha estat més pròxim a la Terra en els últims 5.000 anys, trobant-se únicament a 55.758.005 Km. de la Terra. En els darrers 50 anys, i durant tot el segle XXI no hi haurà altra oposició tan favorable del Planeta Vermell.

 

Reunió de Venus i Júpiter

Durant aquest any 2012, els dos plantes que més brillen al cel es retrobaran a menys de 5º un de l’altre. Un cop serà el 13 de març al capvespre, i l’altra al començament de l’estiu, quan Venus es faci visible a l’alba.

El dimarts dia 13, observeu cap l’Oest uns 90 minuts després de la posta de sol.

El 25 de març, la Lluna en quart creixent es situarà a la dreta de Júpiter. Al dia següent la Lluna s’haurà apropat a l’esquerra de Venus. Aquest detalls us permetrà fàcilment la localització d’ambdós planetes. A grans trets, es pot diferenciar un estel d’un planeta perquè la llum que reflexen els planetes no fan pampallugues envers de la que fa la dels estels.

Els planetes

Mercuri, és visible a l’Oest durant la primera setmana de març als capvespres, després perd visibilitat.

Venus, visible a l’Oest, cap al capvespre i durant les primeres hores de la nit.

Mart, visible tota la nit en la constel·lació de Leo.

Júpiter, visible a la primera part de la nit, a Àries.

Saturn, visible tota la nit a Virgo.

Fenòmens astronòmics

El dia 1 Lluna en quart creixent

El dia 3 Mart es troba en oposició a uns 101 milions Km de la Terra.

El dia 10 Lluna en el perigeo. (més a prop nostre )

El dia 20 comença la primavera.

El dia 26 Lluna a l’apogeu (més lluny)

Com saber l'hora mitjançant els estels?

Les estrelles ens permeten saber quina hora és (sempre que sigui de nit, és clar!). Per poder fer això cal conèixer el cel nocturn, i saber identificar-ne algunes de les principals constel·lacions visibles en les diferents èpoques de l’any.

Reconèixer l'hora és relativament fàcil si se sap l’hora a la qual es pot veure el mateix cel (les mateixes constel·lacions en les mateixes posicions del cel) varia dues hores cada mes. És a dir, el dia 1 de febrer a les 22h veiem aproximadament el mateix cel que l’1 gener a les 20h, o que l’1 de març a les 0h (=24h).

Deixarem per a la propera, comentar què són les ocultacions i els trànsits.

Que en gaudiu!