ELS MOLINS FARINERS DEL MUNICIPI DE LES PILES (3a part)

Després d'una presentació genèrica dels molins del municipi de les Piles i un cop presentats els molins del municipi de les Piles al riu Gaià, avui és el torn dels molins fariners del municipi de les Piles del Torrent de Biure.

Molí Vell de Biure.  

Al poble de Biure, molt a prop de la font i a la dreta del riu es localitzen les restes del Molí Vell de Biure. És visible part del seu cacau i la part baixa, coberta amb una rudimentària volta, possiblement sigui del XIII o principis del XIV. Malauradament, desconec altres preferències o documentació, llevat de les més amunt esmentades segons les quals Isidre Miret de Biure vengué les moles al molí de Sant Gallard el 1712; possiblement en aquesta data ja no funcionés per escassetat d’aigua.

Molí vell o Molí vell de l'Andreu de Biure. Torrent de Biure. 

(41º 29’ 33,8’’N,  01º 21’ 05,3’’E).

Molí Nou de Biure. 

Uns 200 m més avall del Molí Vell, a l'esquerra del riu, s’hi troba la petita resclosa que abastia el Molí Nou. El molí de 6,55 per 5 m d’esterior i 5,35 per 4,10 m d’inerior, és en estat ruinós i abandonament; per dintre encara s’hi veu l’anclatge de la mola, elevada per dos graons, i el farinal. Al bastiment de fusta de la molia hi consta l’any 1821, el mateix que hi ha esculpit al llindar la porta, situada a l’extrem dret de la façana que és tota de pedra treballada, amb tres grosses anelles també de pedra clavades i que servien per fermar-hi les mules.

Molí nou o Molí nou de l'Andreu de Biure. Torrent de Biure. ( 41°29'35.40"N,   1°21'16.61"E)

Molí de Prous. 

Uns dos quilòmetres més avall del llogaret de Biure, just a l’angle que formen les rases de Guialmons- les Piles amb el Torrent de Biure, a la part esquerra del torrent, no fa gaires anys hi havia les restes del molí, restes de parets, una de les moles i el cacau, que el propietari ha fet desaparèixer totalment. La veu popular diu que sota mateix hi havia un altre molinet, i que les restes que ha riu avall i als mateixos límits de municipis, però dintre el se Santa Perpètua, era el Molí Vell de Prous; jo almenys així el tinc catalogat.

Molí del Prous de les Piles. Torrent de Biure. (41º 29’ 36,9’’N, 01º 21’ 50,6’’E)

Un article se Salvador Palau Rafecas, el Galo 

publicat al Recull Núm 4. 

Associació Cultural de la Baixa Segarra- Santa Coloma de Queralt

PREGÓ FESTA MAJOR DE LES PILES 2012

Nens i nenes, senyors i senyores, petits I grans!! Espilencs tots!

L'escrivent i orador del pregó de Festa Major.

Tot va tant ràpid en el tren de la vida fillets meus!! Ja ho veieu, tornem a ser a la festa major!! Un cop més, arribant al final de l’estiu, aquest formós poblet es disposa a celebrar la seva magna festa. Si senyors, la festa major del 2012!!  El 2012 no ha estat un bon any en termes generals, no obstant, l’humor i la festa ens revelen que sempre queda una reserva de sentit comú que encara ens permet viure i somriure. Perquè nanos, tal i com està el pati sense festa i humor, escolta; apaga y vamonos.

Veient el panorama polític i econòmic, i l’espectacle de lladres i xoriços que remenen les cireres hem trobat apropiat centrar la festa d’avui entorn la temàtica del circ, perquè al cap i a la fí, la única diferència entre el circ real i el circ politico-econòmic és la honradesa dels primers en busca del nostre somriure, contra la malicia dels segons per distreure’ns del que de veritat importa. Vull deixar clar que el que diré a continuació no ho faig ni per boca de l’ajuntament ni en representació de ningú, és tant sols la meva humil opinió, tant vàlida i respectable com la de qualsevol ésser humà! I encara que alguns no la compartiu, us convido a escoltar-la, doncs quantes més opinions s’escoltin mes gran és la riquesa de la diversitat humana i la comprensió de la mateixa !! Sense cap afany d’ofendre a ningú, i emparant-me en la llibertat d’expressió, em disposo a dir el nom del porc; 

Projecció a la façana de l'ermita de Santa Eugènia.

Amics i amigues!! Companys!! Benvinguts al circ!!!

La vida és un circ, el circ del Felipe i de l’Aznar, del Zapatero y el Rajoy, si si si, la vida és un circ, el circ del Pujol i del Montilla, del Maragall i del Mas, ts ei!! Amb il·lusió!! El circ de la puta i de la ramoneta, on tot està permès. Aquest és el nostre circ, on es pot tancar algú a la presó per robar arròs pels pobres, mentre que qui roba 30 milions d’€ al palau de la música pot seguir passejant tant tranquil per Barcelona. El circ de l’estafa immobiliària i la delinqüència de l’alta societat!! El circ dels polítics que s’inflen a robar, dels assassins que tornen a torejar. La vida és un circ, un circ on se’ns diu que s’ha de retallar, retallar en despesa social, en sanitat, en ciència i en educació, en el més bàsic i mentrestant, cap banquer a la presó, al contrari, amb pensió de jubilació, augmenten la despesa militar, mantenen les pensions polítiques vitalícies i la conferència episcopal espanyola segueix ingressant 13€ al més, diner públic que paguem entre tots per mantenir un sistema jeràrquic que es remunta en la història fins al temps dels romans. Amb l’església hem topat, hi ha coses que no es poden canviar!! Són els hereus del cèsar emperador!! Els que propugnen la salvació amb la política de la por!! La vida és un circ, un circ on el cap de l’Estat, sa catòlica Majestat, el Rei d’Espanya, es pot permetre el luxe de matar elefants mentre viatja amb la seva fulana particular alhora que la  reina presideix actes pel benestar animal. La vida és un circ, un circ on puges els impostos a la classe mitjana, presiones al pensionista i repatries a l’immigrant, no obstant permets blanquejar les grans fortunes, sense preguntar d’on ve el diner, un 10% sense interès i aquí no ha passat res!! la vida és un circ, un circ on pots embutxacar-te diner públic si ets membre de la casa reial, si tens set xifres al compte al jutge li és igual!! La vida és un circ on pots prometre no apujar l’IVA en campanya electoral i després dónde dije digo digo diego.

La vida és un circ, el circ d’Europa, l’Europa del gran capital, un imperialisme que devora les nostres neveres al servei d’un consumisme de nivell industrial .

La vida és un circ on alguns s’omplen la boca de catalanisme i transició nacional i s’acaben venent el país al mateix que ens espolia. ts ts ei; Amb il·lusió. El teu vot farà respectar Catalunya!! Comença el canvi!! Quin excés de vanitat!! No serà que hi ha una comissió milionària que mai serem capaços de provar? La vida és un circ, el circ d’abertis i la caixa. La caixa parlem? La vida és un circ, El circ de la classe política catalana, els qui han embrutat la paraula democràcia, els que l’han violat i prostituït una vegada rere una altra. Una bella paraula que un dia era casta i pura, que feia honor al seu nom!! Se l’han carregat!! La vida és un circ on cadascú només mira per ell, i al veí si podem li fem la pell!! Un circ, típic de la condició humana on tots fem honor a  aquella frase que diu; l’home és un llop per l’home, i si no que els hi preguntin als peixos de la bassa, que cada tarda han vist com es quedaven sense aigua perquè els regants del poble no són capaços de respectar la normativa; reguen quan no els toca, es donen aigua els uns als altres, arribant al punt d’ofegar les seves pròpies plantes d’aigua només perquè el que ve després no tingui més aigua que ell, fins a deixar la bassa seca. Seca, sense aigua, sense vida!! Una dissortada metàfora del que ens acabarà passant a tots si no canviem la nostra manera d’entendre el món! Tots sense aigua, sense vida!!  Doneu gràcies a que els peixos no tinguin memòria!!

Sí senyores i senyors, aquest és el circ de la vida on mentre tot això passa, el poble atordit i desconsolat es desencanta de la política i acaba fent els que els poderosos esperen. No exercir el seu deure a implicar-se en política. Així és com ells ens guanyen una vegada i una altre. Un dia va dir un savi que les conseqüències de no implicar-se en política son les de ser governats pels pitjors homes!! Això, combinat amb els debats estèrils entre esquerra i dreta, impossibilita progressar en les fites en que el poble sencer està d’acord, el sentit comú!! Com deien els clàssics: divideix i venceràs!! Un circ que ens allunya dels que ens manen, un circ que ens distreu amb el futbol i la teleescombraries i ens amanseix per no rebel·lar-nos!! Creuen que mentre hi hagi circ el poble estarà distret, en silenci, adormit. La vida és un circ on els polítics creuen que tots som idiotes, i que mentre tinguem un plat a taula, no protestarem!! 200.000 anys d’herència cultural humana per comportar-nos tots plegats, i el primer aquest que us parla, com si encara fóssim orangutans!! Però arribarà el dia en que es vessarà el verí de la rebel·lió i tindrem la oportunitat, sense provocar ni una sola gota de sang, de crear un estat a l’altura de la dignitat que el nostre poble es mereix. Una oportunitat per començar de zero i fer-nos un vestit a mida. Perquè nosaltres també en sabem de fer espectacle, un dia el circ serà nostre, i la condició humana es veurà redimida de tant governant inepte. Perquè un dia teixirem una democràcia que recobrarà ple sentit, com la de la Grècia del 500aC, una democràcia directe a través d’internet, sense polítics ni representants del poble, només els ciutadans i la seva voluntat, i aquell dia , tant sols amb la força de les nostres paraules i la nostra veu, aquell dia guanyarem!! Perquè els somnis són possibles. Perquè els somnis no s’acaben sempre que les persones no els abandonin. Perquè com fent caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes!!

I si això no passa, Amics espilencs no us espanteu, sempre hi ha un bri d’esperança, un lloc on l’aire és pur. Un raig de llum que ens il·lumina més que l’astre rei. Perquè hi ha un petit paradís on es pot reposar i sentir l’escalfor i l’estima de la gent, les ganes de viure i de tirar endavant, de mirar el futur i aixecar el front, perquè hi ha un lloc màgic de nom elèctric, un lloc peculiar, únic, un lloc on un se sent integrant d’una petita gran família. Us parlo bells amics d’aquest poble de deu segles que teniu a l’esquena; les Piles. No són tant sols unes piles de pedra ben amuntegades, cada racó guarda infinitat d’històries, històries de persones, grans proeses personals en una terra aspra i seca, una terra dura i freda que ens obliga, per tirar endavant, a prendre’ns la vida amb humor. I és que les Piles més que un poble és un sentiment, un sentiment d’orgull, per anar amb el cap ven alt. És un sentiment difícil de descriure per la seva peculiaritat, perquè per mi viure aquí és causa d’extrema felicitat.

Les Piles és un poble molt bonic, les Piles és un poble de muntanya, situat entre la Conca i la Segarra, i com a poble no n’hi ha un altre que s’hi pugui comparar. És alegre divertit i acollidor. Visca sempre aquest poblet tant eixerit i que mai marxi el caliu entre nosaltres. Amb poca gent però agradable i senzilla, potser es per això que diuen que aquí mengem les sopes amb forquilla. 

Us desitjo a tots una molt bona Festa Major!!

Visca les Piles i Visca Catalunya Lliure!!

Escrit de Magí Balcells Balcells

Maping de Xavi Blanch i Xavi Sivecas

JORDI CASTELLS CADENS

  

Veí de les Piles i, en el seu temps lliure, entre moltes altres activitats, Regidor de Joventut i Festes a l’Ajuntament de les Piles.

P: Des de quan formes part de l’ajuntament del municipi de les Piles?

R: Doncs des de les eleccions municipals que es van celebrar el mes de maig del passat any 2011. És a dir, fa un any i quatre mesos, més o menys.

P: I dins la Regidoria de Joventut i Festes quines tasques et pertoquen desenvolupar?

R: Bé, la principal funció de la meva regidoria és la d’enllaç, fer de pont, els joves del municipi i l’ajuntament.  I, a partir, d’aquí, se’n deriva tot el tema d’organitzar el que aquest estiu ha estat l’Estiu jove _ que l’anterior any va ser la setmana jove i que fa dos va ser el cap de setmana jove_; la coordinació amb l’Associació de Joves Espilencs;  i definir i desenvolupar el programa de la Festa Major amb la col·laboració de la resta de regidories de l’ajuntament, els joves i tota la gent del poble. 

Però les tasques de la Regidoria de Joventut i Festes van més enllà de les activitats festives. De manera que també es treballa – i encara cal fer-ho més_ per potenciar el màxim tots els aspectes que puguin fer que tots els joves del municipi es sentin a gust i els permeti viure aquí sense greuges comparatius, si pot ser el contrari, respecte altres zones. D’aquesta tasca n’és un exemple el projecte d’implantar un nou sistema per abastar el conjunt de veïns i veïnes del municipi _ i no parcialment com fins aleshores_ de servei bàsic d’internet i telefonia.

P: L’estiu jove ha estat impulsat per la teva regidoria, doncs?

R: L’estiu jove ha estat una iniciativa de l’Associació de Joves Espilencs amb el suport del servei de Joventut de la Conca de Barberà i de l’Ajuntament de les Piles, concretament de la Regidoria de Joventut i Festes.

Des de principis d’aquest any 2012 hi ha hagut diferents reunions entre l’Associació, la tècnica de joventut del Consell Comarcal i l’Ajuntament i des d’aquestes reunions es va perfilar el programa de les activitats d’estiu.

El que ha passat, però, és que a l’hora de posar en marxa el programa de l’estiu jove, la meva regidoria, i en general tot l’ajuntament, ha estat qui realment ha passat al davant perquè les activitats programades es duguessin a terme. I tot i que ha anat tot plegat molt bé, cal reorientar el funcionament d’aquestes activitats de manera que siguin els joves els autèntics promotors d’aquestes activitats comptant amb el suport de Joventut i Festes i de tot l’Ajuntament en general.

P: S’han assolit els objectius proposats amb l’Estiu jove?

R: L’objectiu de l’Estiu jove ha estat bàsicament fomentar les relacions entre els convilatans. En aquest territori l’hivern és molt dur i costa molt fer activitats al carrer, o fins i tot a cobert, durant el llarg hivern. Cal aprofitar l’estiu que la gent surt més de casa i hi ha més estiuejants al poble per fer activitats que aglutinin al veïnat.

Les activitats de l’Estiu jove han aconseguit aglutinar a gent de totes les edats tal i com es pretenia. Sí que és cert que hi ha hagut activitats que han estat més per joves, i altres que han estat més per canalla. Altres, en canvi, han estat més per adults. Però en general en les activitats programades hi ha participat gent de totes les edats i això ha fet estrènyer més els vincles entre la gent del municipi que ja és el que es pretenia aconseguir de bon principi.

P: Quin és, doncs, el balanç de l’Estiu jove?

R: Personalment en faig un balanç molt positiu. Sí que és cert que les activitats que es van fer al principi de l’estiu, a finals de juny, no van tenir masses assistents. Suposo que va ser que la gent encara no havia agafat el ritme d’estiu,. Però sí que hi va haver molta assistència en altres activitats, sobretot les de la primera quinzena d’agost. Crec que va ser un èxit rotund. També cal tenir en compte que el temps va acompanyar.

Crec que s’han de replantejar diferents aspectes de funcionament però l’experiència va ser molt positiva. Si ho comparem amb l’any pasta que tot es va fer més comprimit i la gent no va poder assistir en moltes coses. S’han fet moltes coses Però aquest any al ser més separat crec que ha estat millor a nivell organitzatiu i a nivell participatiu.

Cal destacar, com a cosa molt positiva de l’estiu jove, el Concert jove perquè crec que vam aconseguir que el Concert jove a les Piles s’hagi consolidat en el calendari festiu de l’estiu a la zona. Fa tres anys es va creure oportú fer més modest el concert del dissabte de la Festa Major, ja que pel fet de ser una festa tardana i que coincidia amb festes de molt renom, no era capaç d’atreure massa gent de fora. Aquesta davallada de recursos destinats al concert de la festa major es podria compensar amb un concert al mig de l’estiu (la tercera setmana de juliol), que no coincidís amb cap festa propera, considerant que així atreure gent de tot arreu. I bé, tres anys després, el propòsit que es perseguia s’ha acomplert amb èxit.

P: Què caldria millorar?

Bé, hi haurien un parell d’aspectes a tractar, però que ja avaluarem tranquil·lament desprès de la Festa Major amb l’Associació de joves. L’un és el fet d’haver començat a fer les activitats, al meu parer, massa aviat.

L’altra tema és de caràcter organitzatiu i, de fet, ja ho he comentat abans. Crec que s’hauria de deixar que tiri més del carro l’Associació Joves a l’hora d’organitzar l’Estiu Jove amb el suport de l’Ajuntament i també de la meva persona, com a regidor de joventut i festes.

P: Estem a les portes de la Festa Major de les Piles. La Festa Major també és gestionada des de la Regidoria de Joventut i Esports?

R: La Festa Major sí que potser a priori va molt lligada amb la Regidoria de Joventut i Festes, però a també va molt lligada amb tota la resta de regidories de l’ajuntament i, sobretot, amb la gent del poble de les Piles.

Cal destacar que tot el programa de la Festa Major es construeix a través de reunions durant l’any on s’intenta que hi estiguin representades totes les franges d’edat. I a l’hora d’organitzar i posar en marxa el programa potser sí que són els joves els qui tiren més del carro, però amb molta ajuda de la resta de la gent del poble.

Tant el programa com també totes les activitats que es fan durant la Festa Major es fan amb la participació de la gent de les Piles amb estreta col·laboració amb l’Ajuntament. A diferència de l’Estiu jove no només són els joves qui tiren del carro.

P: I per finalitzar, com a regidor de Joventut i Festes, que els diries per una banda als organitzadors, i per altra banda, als possibles assistents de la Festa Major?

R: Doncs abans que res, als organitzadors, voldria agrair-los-hi el fet que facin possible aquesta festa. També m’agradaria dir-los-hi que, dins la feina que comporta organitzar i passar al davant d’una Festa Major tant complerta com ho és la de les Piles, que intentin gaudir el màxim d’aquesta. I animar als qui encara no s’han atrevit a involucrar-se a implicar-s’hi, que com més siguem, més bona Festa Major farem.

Pels qui participin de la Festa Major amb nosaltres els voldria dir que serà una festa on hi hauran activitats per a tothom. Aquest any, malgrat hi ha més dies de festa major, s’ha intentat seguir la mateixa essència o estructura d’altres anys, però intentant no carregar els dies amb moltes activitats, tot deixant temps de repòs especialment pels veïns i veïnes de les Piles.

Ja sabeu que enguany la Festa Major de les Piles versa sobre el circ i que el sopar que enceta la festa el divendres cal anar-hi disfressat del circ i bé, com ja he dit, el programa segueix l’essència d’anteriors edicions.

Tot i així m’agradaria destacar canvis importants i interessants que donen força al programa com són el fet que aquest any hi haurà Pregó de Festa Major, que no hi era abans, i que a més a més serà un pregó molt i molt innovador.

També cal dir que aquest any no hi haurà havaneres, però que hi haurà un concert d’un trio cubà que ja veureu que està molt i molt bé. Tot i que, evidentment, no descartem en properes edicions tornar a posar havaneres.

Una tercera novetat a destacar és la 1a Pedalada d’orientació Nocturna de les Piles a trams  que ha substituït la cursa btt dels tres anteriors anys. L’organització creu que serà una activitat que tindrà molt bona acollida per ser quelcom innovador, atractiu i per estar molt i molt ben organitzat.

També hi ha com a novetat que el diumenge s’ha recuperat el ball de tarda després de molt temps sense fer-se.

I pels veïns i veïnes, els desitjo que els hi agradin els actes. I els emplaço a què si hi ha alguna cosa que no els agradi o creguin que es pot millorar a l’ajuntament sempre estarem disposats a escoltar-los, ja que considerem que tot el que ens puguin dir ens pot servir per millorar la nostra festa major de cara l’any vinent.

P: I després de la Festa Major què quedarà per fer des de Joventut i Festes?

Després de la Festa Major ens tocarà fer balanç de l’estiu Jove, de la Festa Major i tractar el tema de l’Associació de Joves principalment.

Des de l’Associació caldrà tractar temes fonamentals com cap on s’ha anar, quin model s’ha seguir, si es vol seguir apostant per aquest Estiu jove, buscar un model organitzatiu diferent, etc.

I també caldrà tractar temes de joventut no tant a nivell festiu, sinó més relacionats a les eines i a altres mitjans que cal facilitar als joves quant a formació, treball i altres temes que puguin ser importants per al desenvolupament d’aquest sector del nostre municipi.

Moltes gràcies Jordi per accedir a contestar aquesta entrevista i que també gaudeixis el màxim d’aquesta Festa Major!

EL VAGÓ SENYORET

Aquest conte me l’explicava el meu pare quan jo era tant menuda que no m’abastaven ni les penes del món. Les alegries sí, i aquest conte n’és una d’elles. Sigui aquest dedicat, doncs, al meu pare i a tants altres pares que, com el meu, van il·luminar les hores d’infantesa amb els seus contes i rondalles.

Diu que hi havia una vegada un vagó de tren molt i molt bufat. Era bonic i elegant, pintat de color groc i amb tapisseria de color marró. Però a causa de tants miraments s’havia anat tornant insuportable I no deixava que pugessin al seu interior ni criatures ni animalons.

- Fuig, fuig! _deia si un nen volia pujar-hi _. Amb mi només hi pugen les persones de categoria, ben vestides i arreglades. Els nens, ni mirar-me i els gossos a la gossera!

I així anava fent, fins que un dia un cap d'estació ja n’estava fins ben amunt de tanta ruqueria i, estarrufant-se els seus llargs bigotis, li va dir:

- Mira, a partir de demà et traslladarem a un tren de mercaderies, just darrera de la màquina, a veure si perds tants pardals com tens, que no sé qui et penses que ets tu!

I dit i fet, l’endemà ja en teniu el Vagó senyoret enganxat a una maquina de tren d'aquelles que fan tant de fum i carbonissa , aquelles que semblen xemeneies d'estufa. Pobret ell, que estava acostumat a anar amb màquines elèctriques, que tot i  que perdin algun volti no es nota.

Un bon fart de plorar que es va fer el nostre vagó! S'en va penedir mil vegades d’haver estat tant cregut! Però el cap d'estació no baixava del ruc i, malgrat el seu penediment, no el volia deixar anar.

- Res! Encara no estàs prou castigat per deixar de fer de les teves. Quan a mi em sembli que ja has après la lliçó et canviaré de tren.

I darrera aquell tren de mercaderies, el vagó es va anar fent malbé. La pintura, en comptes de groga com ho era abans s’havia tornat d'un color de gos com fuig. I la tapisseria, de tant posar-hi paquets, es va foradar sense remei.

Fins que un bon dia el van arraconar. El van posar en una via morta, i allí el van deixar. El vagó no s'ho podia creure. Allà sol, va plorar i plorar, però ningú no el sentia.

Van passar els dies i quan ja li semblava que el mon s'havia oblidat

d'ell va sentir una veueta que deia:

- Mira, un vagó de tren!. Podrem fer-nos-hi un refugi!.

Eren dos nens i un gos. Al vagó se li van arronsar les barilles quan va veure que s'hi enfilaven. Però tot seguit va reflexionar i en comptes de tancar les portes, les va obrir de bat a bat, perquè hi entressin.

I poc a poc es van fer amics. Cada dia, els nens i el gos el netejaven, i van posar cortines a les finestres, i el van repintar, i al vagó el cor se li va anar reviscolant i li semblava que el sol lluïa només per ell i que els pardals cantaven més fi, i que, senzillament tot havia canviat.

I resulta que aquell cap d'estació, que li havia volgut donar una lliçó a tanta supèrbia del vagó, era el pare dels dos nens _ del gos no_, el va fer arranjar ben maco per tornar-lo a posar enganxat a un tren de primera. I mai, mai més, va fer-se l'estret, i quan hi pujava algun nen li deia baixet, tant baixet que el nen no sabia si ho sentia o ho somniava:

- Puja, puja, i seu al costat de la finestra. Et deixaré veure els paisatges més bonics, el sol mes lluent i quan passem per un túnel, si tens por, jo et cantaré una cançoneta per fer-te-la oblidar.

I així, el Vagó senyoret es va convertir en el vagó preferit dels nens, i tots van ser feliços i van menjar anissos.

Txaro, 9 de febrer de 1995

CÒCTELS D’ESTIU

Fa calor, molta calor! I que millor que gaudir d’uns còctels d’estiu per fer-la passar? La Laura Riquelme ens dóna unes receptes de còctels molt interessants que podeu fer vosaltres mateixos o que, si no us atreviu a fer-los i a més voleu estar ben servits, podeu demanar al Cafè de les Piles!

CAIPIRINYA

 Ingredients:

• 1 llima
• 2 cullerades petites de sucre
• Cachaça
• Gel picat

 

Preparació:

1. Tallar dues rodanxes de llima i fer-la a trossos petits.
2. Posar la meitat de la llima tallada a un got ample i bastant alt.
3. Afegir el sucre al got i picar amb una ma de morter en el mateix got.
4. Exprimir el suc de la resta de la llima i afegir-lo al got.
5. Posar cachaça fins a mig got i remenar molt bé.
6. Per últim, afegir el gel picat fins omplir el got.
7. Posar-hi una canyeta i ja està llest per ser servit!

 MOJITO

 Ingredients:

• 5 o 6 fulles de menta
• Sucre morè en sobre
• Sucre blanc
• Llima
• Rom
• Sifó
• Gel picat

 Preparació:

1. Tallar les fulles de menta molt petites i posar-les al got directament.
2. Posar un sobre de sucre morè i una cullerada de sucre blanc al got.
3. Afegir-hi una rodanxa de llima tallada a trossos petits.
4. Picar tot dins el got amb l’ajut de la ma de morter.
5. Afegir el rom, més o menys fins a mig got.
6. Remenar-ho tot molt bé i afegir el gel picat.
7. Ho servim amb una canya.

 

 

 

SPECIAL LAURA

Ingredients:

• Licor Granadina (Ribes)
• Suc de pinya
• Licor de coco (Mangaroca)
• Gel picat

  

Preparació:

1. Posar una mica de licor Granadina al got tot embrutant una mica el cul d’aquest. Aquest donarà gust, i sobretot color, al còctel.
2. Afegir aproximadament 125 cc de suc de pinya al got.
3. Afegir una mida de Mangaroca (una tassa de café).
4. Per últim, afegir gel picat i una canya amb la que es remena amb  energia el còctel i es serveix.

 

Preneu-ne amb moderació i gaudiu de l’estiu!

 

QUÈ EN FEM DEL MÒBILS VELLS?

Avui dia són poques les persones de la nostra societat que no disposem de telèfon mòbil per comunicar-se amb la resta de món. La majoria de gent que disposem de telèfon mòbil no és pas el primer, sinó que des de què vam adquirir el primer l'hem canviat vàries vegades no tant pel fet que aquest s'hagi espatllat _ que també podria ser_, sinó perquè ens hem acollit a ofertes de les diferents companyies telefòniques que ens han obsequiat amb mòbils més moderns dels que teníem fins ara. En els últims dos anys, l'aparició dels anomenats smartphones també ha contribuït molt a un canvi generalitzat dels mòbils personals. I tot plegat fa que qui més qui menys acumuli un grapat de mòbils en algun que altre calaix de casa seva. I la qüestió és: què en fem d'aquests mòbils vells?

Tots els aparells mòbils acumulats en un racó de casa nostra, a part de ser un estorb i suposar un material desaprofitat, són altament contaminants. Els telèfons mòbils són altament contaminants tant pels metalls tòxics (arsènic, antimoni, cadmi, plom, níquel i zinc, entre altres) com pels plàstics que contenen, ja que triguen molts anys a degradar-se de forma natural. Però es poden reciclar. S'estima que el cost total de reciclatge d'un telèfon mòbil amb prou feines arriba a un euro, un preu molt assequible per a ser respectuosos amb el medi.  Hi ha qui fins i tot alerta, com per exemple la primatòloga Jane Goodall, de la massacre que l'extracció del valuós i escàs coltan causa a l'Àfrica i afirma que reciclar mòbils pot salvar vides.

I com podem reciclar els telèfons mòbils vells? Si vols desfer-te d'un aparell tens diverses opcions: portar-lo directament a la deixalleria, als serveis de recollida de les operadores o bé dur-los a una ONG. Algunes d'aquestes organitzacions no governamentals fan campanyes de recollida i reciclatge de mòbils per recollir fons per als seus projectes o, simplement, envien els telèfons que encara funcionen a altres punts del planeta. Com explica aquest article  de la revista 'Consumer', l'any 2004 Creu Roja, Entreculturas i Alboan van engegar una campanya de reciclatge solidari anomenada 'Dóna el teu mòbil' , que encara funciona. Els usuaris poden entregar els mòbils vells amb uns sobres sense franqueig, i les ONG s'encarreguen d'enviar-los, si encara funcionen, a països com Kènia, Ghana o Sri Lanka. En cas que no funcionin, es descomponen i es reciclen, aprofitant els diners de la recaptació per finançar projectes solidaris.

Una tercera opció, que causa més controvèrsies en l'opinió general d'empreses recicladores i ONGs perquè no aclareixen massa bé on van a parar aquests telèfons ni l'objectiu final del seu negoci, és la venda de mòbils encara útils a empreses vàries (eurekamovil, zonzoo, movildinero, i un llarg etc.)

Resumint el millor de tot és un consum racional d'aparells mòbils per no produir més residus del compte i no fer ús de materials altment contaminants. Si no hem pogur evitar acumular mòbils vells el millor és que aquests puguin tenir una segona vida. La última opció _ peró abans que no fer res_ serà portar els mòbils a la deixalleria perquè es pugui recuperar els materials que el componen.

Anna Carulla Caballé

Fonts d'informació:

- www.gencat.cat

- xarxa de notícies.cat

- 3 a la carta

CARTA DELS DIABLES KERESUS A TOTS ELS HABITANTS DE LA CONTRADA

Benvolgut/da amic/ga!

El drac fumat, la massa de Llucifer.

Els diables Keresus ens dirigim a vosaltres per presentar-vos una nova iniciativa. Sabem que a Santa Coloma tenim un dels correfocs més participatius de la zona i ens n’alegrem moltíssim.

És per això que ens adrecem a vosaltres: als més grans, als més menuts, als que us agrada viure-ho des del balcó o des de la terrassa del bar i, entre altres i per descomptat, als que mai falleu i ens trobem dins la pluja d’espurnes.

Primer de tot, recordar-vos que estem oberts a noves incorporacions, ja sigui per portar una massa de foc (cal tenir 18 anys) o per ser tabaler/a o col·laborador/a (cal tenir 16 anys).

En segon lloc, ens agradaria explicar-vos una iniciativa que ha sorgit aquest any degut adiversos factors: l’econòmic, sens dubte, ja que en els temps que corren no podem obviar la manca de suport per  part de l’administració; però també i més important, la il·lusió que ens faria que la gent del poble i les rodalies, colomins i colomines, espilencs i espilenques, aguilons i aguilones i tothom qui li vingués de gust s’involucrés una mica més en el nostre projecte.

Per aquest motiu hem pensat en la possibilitat que tothom que vulgui es pugui fer soci de la Colla de diables Keresus de Santa Coloma. El preu que proposem és de 15€ anuals i els avantatges serien els següents:

• Adquisició d’un carnet de soci/a. (També gratuït pels menors de la família.)
• Obsequi anual de la colla (enguany mocadors amb l’emblema del drac fumat).
• Descomptes en la compra de productes de la colla.
• Calendari anual de sortides de la colla.
• Fotografies personalitzades del correfoc de Festa Major de Santa Coloma.
• Participació en un sopar/ reunió de tots els socis i sòcies, organitzat per la colla de diables, amb la possibilitat de formular propostes, crítiques, queixes, etc.

Qui hi estigui interessat pot inscriure’s a través del bloc de la colla de diables keresus (cliqueu aquí), o bé imprimint i posteriorment omplint el formulari i dipositant-lo a la bústia de la casa del Joan Parés (cap de la colla), al Raval de Cervera, 20.

Fotografies de Marçal Carreras AQUÍ

Esperem la vostra participació amb moltes ganes. Salut i foc!

Colla de diables Keresus

ELS ARBRES PARLEN AMB ELS SATÈL·LITS PER MILLORAR LES COLLITES FORESTALS

La comunicació via satèl·lit està canviant la manera que el sector forestal collita els arbres. L'Agència Espacial Europea (ESA) està assajant un nou mètode, basat en la comunicació per satèl·lit i telèfons mòbils, que permet generar informació gairebé a temps real, i assolir l'objectiu d'aconseguir més fusta però talant menys arbres.

La companyia irlandesa Treemetrics, en cooperació amb l'ESA, està desenvolupant "Satmodo", un nou sistema que permet enllaçar a l’instant entre les màquines de talar i els seus conductors.

Els capatassos envien les seves instruccions via satèl·lit directament als ordinadors instal·lats en els vehicles, explicant als operadors com portar a terme la tala de manera que s'aprofiti millor la fusta. Els arbres no són tots iguals. Alguns són més adequats per a fer polpa, mentre que d'uns altres es pot extreure peces senceres, més valuoses, en una serradora.

Aquests últims arbres tenen major diàmetre i menys nusos en la seva fusta, i són més rectes; usar-los per a polpa en comptes de per a extreure peces, suposa un desaprofitament que redueïx el valor de la collita.

Treemetrics ja  havia dissenyat un nou mètode per a estudiar el valor de la collita abans de la recollida, amb escàners làser 3D que amiden la forma, la grandària i la rectitud dels arbres. 

El programa genera un document “d'instruccions de tala”, basat en les peticions del client, que diu a la màquina i el seu operador com procedir. Fins ara els capatassos proporcionaven les dades necessàries als operadors per correu electrònic, per telèfon o en persona. La informació rebuda havia de ser introduïda en l'ordinador del vehicle manualment.

Ara, gràcies als satèl·lits, l'ESA els aporta la capacitat que mancava en la cadena: la connexió de doble via i gairebé en temps real, amb les màquines recol·lectores, que els proporciona Satmodo; recollint informació sobre la producció real de fusta per hectàrea, i enviant-la per Satmodo és possible planificar la collita gairebé en temps real i efectuar correccions sobre la marxa.

Satmodo consisteix en un sistema de comunicacions inal·làmbric i híbrid "satèl·lit / terra" que porten instal·lat en els vehicles, i que els transmet dades en temps real, via del nou servei de telecomunicacions del satèl·lit Inmarsat "IsatM2M". Aquest és un servei de missatgeria de doble via que permet el seguiment i la vigilància arreu del món via satèl·lit. Satmodo proporciona també una ‘xarxa de seguretat’ de comunicacions per als operadors de les tales, que sovint treballen en àrees força remotes permetent-los-hi mantenir-se en constant contacte en zones on els telèfons mòbils no tenen cobertura.

Per a provar Satmodo el sistema híbrid serà instal·lat en 20 vehicles recol·lectors, que podran així ser monitorizats. El treball de collita serà gestionat gairebé en temps real, creant-se un sistema de gestió plenament integrat.

La companyia irlandesa Treemetrics ha passat anys desenvolupant "tecnologia de mesura i d'anàlisi" per a reemplaçar els mètodes tradicionals de collita forestal. La companyia va consultar al Departament d'Aplicacions Integrades de Telecomunicacions de l'ESA, en relació al seu programa d'aplicacions de comunicacions per satèl·lit, per a desenvolupar la seva tecnologia mitjançant l'ús de satèl·lits. Evidentment a l'ESA li va agradar molt el projecte de donar suport a les idees procedents d'una jove empresa a través de la seva innovadora plataforma d'aplicacions integrades.

http://www.treemetrics.com/

http://www.youtube.com/watch?v=3ggU5dTmZvQ&feature=player_embedded

Eduard Garcia-Luengo

eduardg@salle.url.edu

ELS XAFAROTS O ELS TRUMFOS XAFAROTS, UN PLAT GENUÏNAMENT ESPILENC

Avui us vull parlar d’un plat que a casa l’hem fet tota la vida. La majoria de cases del poble segur que el fan o l’han fet alguna vegada, sobretot quan es fan bolets. De ben segur que cadascú el fa a la seva manera. Potser algú, en comptes de cansalada hi posa botifarra negra esmicolada. Potser us hi agraden més les llenegues. A Cal Fuster, per exemple, hi barrejaven una mica de pebrot fregit. A Ca l’Antonieta, alhora d’enrossir-ho, i perquè no quedi tan oliós, ho passen pel gratinador del forn. I qui sap si algú de vosaltres encara ho fa d’una altra manera.

Els més joves us podeu preguntar d’on pot venir aquest nom. Doncs res més senzill. Els trumfos són el que ara en diem patates. I el nom de xafarot ve de xafar, que, com veureu, és una part del procés en l’elaboració del plat. Dit d’una altra manera, actualment i en llenguatge modern, d’aquest plat en diríem “Patates xafades o aixafades”.

Ingredients: 

• Els trumfos 
• Els fredolics 
• I la cansalada viada

Preparació:

1. Bullir les patates i un cop cuites escórrer i xafar amb una forquilla.
2. En una paella, fregir la cansalada viada tallada a daus, fins que quedi ben rossa.
3. Retirar la cansalada i amb el mateix oli fregir-hi els fredolics (es poden fer bullir una mica abans de fregir-los, així no tenen un gust tan fort).
4. Quan tot sigui cuit i fregit, barrejar-ho tot i tornar a fregir ben fregit, de manera que, quan s'enllesteixi el plat, quedi una crosta rosseta per les dues cares, com si es fés una truita.
5. La cansalada ha de quedar ben cruixent, si es tira massa aviat a la barreja quedarà tova.
6. I fins aquí el plat tradicional.

Algunes recomanacions addicionals:

Quan bulliu els trumfos per fer els xafarots, en podeu guardar una part per fer un puré com a primer plat. També  podeu fer bullir arròs al brou de la cocció de les patates.

Si les patates són ecològiques, podeu fer dues coses:

1. Bullir les patates amb la seva pell. Un cop cuites, pelar-les i llençar les peles.

2. Per aprofitar les pells, agafar patates noves i netejar-les a fons amb un raspall, després, amb un pelador, pelar-les de manera que ens quedin les pells ben primes. Tot seguit, fregir-les amb oli ben calent com si féssim patates xips. Han de quedar ben cruixents.

No us penseu que això d’aprofitar les pells dels trumfos sigui un caprici meu, no. Els dietètics diuen que aquestes pells contenen, fins i tot, més propietats alimentàries  que la pròpia patata. A més de fibra tenen antioxidants, vitamina C,…, I, a més, són desintoxicants i antiescorbútiques, entre altres.

I per completar l’àpat, de segon plat podeu fer algun tall a la planxa, que acompanyareu amb les peles de les patates fregides. Així, tindreu patates per partida triple. Potser serà massa patata i tot,  ja m’ho direu.

Preparar els ingredients necessaris.

Fregir ben fregit, que quedi una crosta rossa per les dues bandes com si fos una truita.

El xafarot ja llest.

Una mica d'història

Si algú de vosaltres coneix una mica la cuina catalana, veureu que hi ha dos plats molt semblants als xafarots, són les  “patates emmascarades” i el “trinxat”.

Les primeres són molt populars al Berguedà i zones de muntanya. Els ingredients són les patates, les cols i la botifarra negra esmicolada. Hi ha gent que també hi afegeix cansalada, bolets, all, col, etc. 

Per altra banda, el “trinxat” és un plat típic de la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra. Bàsicament consisteix en patates i cols bullides, tot trinxat i fregit amb cansalada viada. N’hi ha força variants. També s’hi poden posar bolets, botifarra negra, alls, mongetes, etc. Si ens fixem, aquests dos plats, depenent dels ingredients que s’hi posin, semblen  idèntics.

Els precedents d’aquests plats els trobem ja a la cuina medieval catalana. Al Llibre del Coc de Rubert de Nola, que es creu que és de finals del s. XV, ja trobem un plat semblant al trinxat; ell en diu “de troços de col” i consisteix en col, ceba i cansalada virada fregida. Fixeu-vos que aquí no hi ha patata, doncs encara no havia arribat d´Amèrica. En el mateix llibre de cuina trobem la “jota,” que és un plat que barreja la verdura amb la cansalada.

La cansalada (citada ja l’any 1200 com a carnsalada), a l’Edat Mitjana, era un recurs força usat, tant per “emborrossar” perdius com pollastres; en aquest cas les aus eren embolcallades amb tires de cansalada que eren rostides a l’ast. La cansalada també era un ingredient per als farcits i enllardats, aleshores es feia servir de farsa i s’“entatxonava”i barrejada amb altres menges.

La cansalada era imprescindible per fer el sofregit medieval. Per fer-lo es fregia cansalada ben grassa amb ceba i, quan ja tot era ben ros, es retiraven les restes recremades que quedaven de la cansalada (cornes i carn). Ara un sofregit és impensable fer-lo sense tomàquet, però és que aleshores encara era desconeguda.

La cuina medieval tenia a l’abast _en comptes de patata_ diferents ingredients que llavors la substituïen, com podien ser els naps, les carabasses o les pomes. Sovint també hi barrejaven altres verdures com eren les pastanagues, apis, bledes, espinacs, borratges, xirivies, etc. També disposaven d’espàrrecs, cigrons, fesols, llenties, albergínies, faves tendres, etc.

El primer manuscrit de cuina catalana, que es coneix, és dels més antics d’Europa. Es tracta del Llibre de Sent Soví, d’autor desconegut. Fou escrit l’any 1313. Fins aleshores s’havia escrit en llatí, que era una llengua considerada culta, però aquest llibre ja es va escriure en llengua vulgar, o sigui en català. En aquest llibre no hi ha cap recepta de bolets. Uns dos-cents anys després, en el Llibre de Coc de Mestre Robert, hi ha alguna recepta de tòfona, “tòfera que çoffregiràs-les amb carnsalada grassa, ametles e pinyons.

Eren les “capironades”, una mena de salsa que s’abocava damunt del menjar. Però cap recepta de bolets. És curiós que un poble tan micòfil com és el català, que en aquests dos llibres que hem esmentat, que contenen centenars de receptes, no n’hi hagi ni una de bolets (tòfones a banda). Segur que els catalans d’aquella època devien conèixer i consumir diferents espècies de bolets, però de ben segur que hi havia algun tipus de deconfiança, doncs amb el tema dels bolets sempre hi ha hagut accidents, alguns de mortals. I com que aquests receptaris anaven destinats a gent benestant, des de nobles fins a la mateixa reialesa, doncs devien tenir por que no els hi entaforessin dins d’un farcit algun bolet verinós.

De fet, els fredolics estan registrats molt tardanament en català, cap el 1933-34, si bé hi hagué una forma aprovençalada del 1372, que el cità com a “frejoluch”. A més hi ha algunes varietats de bolets que s’asemblen força als fredolics que són molt tòxiques i que poden produir, fins i tot, la mort. Per tant, i segons els nobles, els bolets no havien d’entrar de cap manera a les cuines nobiliàries, no fos cas que hi hagués algun accident.

Un precedent dels xafarots, o un plat semblant, devia néixer a la modesta cuina d’algun pagès que, barrejant, per exemple, naps, quatre bolets i una mica de cansalada, va inventar aquest àpat.

I ara, saltant uns quants segles en el temps, no fa pas tants anys que el sopar diari d’una casa de pagès, consistia en trumfos barrejats majoritariàment amb cols o bé alguna altra verdura de temporada (mongetes tendres, bledes o brotons), acompanyats amb arengada o cansalada.

L’endemà, per esmorzar, es fregia el bullit de col i patata, de manera que quedés ben torrat, semblant a una truita, per això a Santa Coloma en deien “truitot”, i s’acompanyava, altre cop, d’arengada o cansalada, o bé botifarra blanca o negra. També es podia acompanyar d’algun tall de tupina. Els ingredients es presentaven per separat, però no em digueu que no té una certa semblança amb els tres plats que hem comentat anteriorment.

Josep Ballabriga Clarasó