EL RECTOR DE LES PILES RECLAMA DINERS ALS JURATS DE FIGUEROLA

1592, juny, 2, dimarts

Les Piles. Foto del Fons Salvany. Any 1923.

Escrit de mà de Joan Valls, clergue, notari públic d'Igualada. A la cúria de Joan Puig, prevere, rector i degà de la vila i deganat d'Igualada pel bisbe de Vic, Pere Jaime. 

Bernat Santgenís, prevere i rector de les Piles, i beneficiat del benefici de Santa Maria, de Guimons, contra els jurats de Figuerola.

"Citam y amonestam p(er) latrina canònica y darrera monició als devall scrits que dins deu dies primers vinents y següents paguen realment y de fet al dit instant en dit nom la quantitat devall scrita, la qual deuen mijençent contrarte p(er) les causes y rahons en aquell contengudes, o dins lo dit termini ab lo dit instant amigablement se convingan p(er) posar rahons justes si aquelles hauran p(er)què a a solutió de dita quantitat tenguts no sien en altra manera, passat lo dit termini los posam en sentèntia de ver ab los pnts. scrits".

Els citats són els jurats de Figuerola per un pretès deute de 4 lliure 16 sous, salvat el dret de compte, que vénen de tres pensions "cessades a pagar" d'un censal de preu 36 lliures, pensió 36 sous, que fan al benefici. 

Edigi Torner, prevere i vicari de Figuerola i Guimons, sufragànies de Santa Coloma, passà la citatòria el 7 de juny. E 15 de juny, comparegué davant el degà, en Joan BAiries, àlies poch, retorcedor de llana d'Igualada, procurador del rector Bernat Santgenís. Torner "demane, supplique y requer a V:M: (el degà) sia servit a manar, compellir y forsar assí an en Pere Torner, altre dels jurats del lloch de Figuerola" de Santes Creus. 

Figuerola. Foto del Fons Salvany. Any 1023.

El jurat Pere Trorner respongué "que (ni) ell en lo dit nom ni la universitat de dit lloch de Figuerola no pretenen que deguen ninguna cosa al dit mo. Santgenís del que demane, ni may tal cosa se li és pagada, y així per més justificació se adereix ell dit Torner en lo dit nom que sempre y quant lo dit mossèn Bernat Santgenís mostrerà y dedhuirà pactes publichs y autèntichs que se li degue lo que pretén q(ue) ells estan promptes y aparellats en fer tot allò q(ue) sia justícia". Mentre Santgenís no aporti proves, demanen que sigui posat en silenci "y si pretén altrament recorreran a maior y a quide dret poran".

Escoltant les parts, el degà dóna deu dies per presentar al·legats que creguin oportuns. No consta la continuació del procés i, per tant, la resolució. 

Valentí Gual Vilà

Revista La Segarra. Any XXIV. Núm 270. Feber 2002. Santa Coloma de Queralt.

ARMENGOL CADENS PUIGGENER A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"

Ràdio anys 30

Jo no me’n recordo massa bé de quan vam comprar aquesta ràdio a casa meva, però deuria ser uns dos o tres anys abans que esclatés la guerra civil l’any 1936. Jo deuria tenir sis o set anys.

Aquí a les Piles hi havia una mestra, Doña Pepeta, que tenia un fill que era representant d’una casa de ràdios. I aquí a les Piles li vam comprar vàries ràdios. Una d’elles era la de casa nostra.

D’aquí a les Piles potser hi havia un altre ràdio més antic que aquest: el de dalt el Castell. No ho sé segur, però si aquest nostre no va ser el primer va ser el segon que hi va haver aquí a les Piles. Després d’aquest, a Cal Rión en van tenir un d’igual.

Aquest noi, el fill de Doña Pepeta, després que nosaltres adquiríssim aquesta ràdio, va portar una ràdio al cafè també. Al cafè, fins i tot hi va portar un micròfon, això que en aquell temps de micròfon no n’hi havia cap al món. I després també hi va portar una gramola.

La ràdio sé que la teníem allà al menjador damunt una tauleta, que encara conservem avui, i tot el dia la teníem engegada. Sempre donaven notícies, feien l’Elena Francis i coses així.

El sorteig de Nadal també el donaven per la ràdio. I com que al principi només teníem la ràdio una o dues cases d’aquí al poble, venia gent d’altres cases a escoltar-la. Després de la guerra ja hi van haver més ràdios al poble. I al cafè també hi havia la ràdio i la gent l’anava a escoltar allà. Al cafè me’n recordo que quan retransmetien un partit de futbol posaven un altaveu a baix a la sala i tothom anava allà a escoltar el futbol.

Jo me’n recordo molt clarament que quan va esclatar la guerra, als matins, allà a les set o les vuit, donaven el “parte” de tot tal i com estava anant la guerra. Per exemple, a tal lloc han guanyat els rojos, a tal lloc els nacionals, ara han entrat a Praga, etc. Recordo que era l’època de batre i els de casa i els mossos estaven batent a l’era. Jo, que llavors tenia 9 anys,  els anava a portar l’esmorzar i els hi passava el “parte” que havien donat a la ràdio. Ells després parlaven sobre això i ho debatien.

De tot això me’n recordo com avui. En pic va esclatar la guerra aviat van venir aquí, la setmana següent d’esclatar, a cremar l’església de Sant Martí i de Santa Eugènia. Tot ho van cremar. I des d’aquí vam veure com també com cremava l’església de Sant Magí. De la guerra me’n recordo de tot.

Un cop esclatà la guerra, van matar tots els rectors que van poder. El rector que hi havia aquí a les Piles es va amagar a Ca l’Huguet i va poder marxar. I llavors, quan van ser a Andorra, per la ràdio van donar una notícia que feia referència a aquest fet. I com que l’avi de Cal Huguet i nosaltres estàvem connectats a la ràdio vam dir : - Mira, ja ha arribat a Andorra el mossèn!

Jo fins que no va arribar la televisió només tenia la ràdio. El que escoltava més eren partits de futbol perquè m’agradava molt el futbol. La ràdio tenia una programació, a tal hora feien una cosa, a tal hora en feien una altra, i després feien les notícies.

D’emissores catalanes només hi havia Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Barcelona. I les altres totes eren estrangeres. Me’n recordo que Ràdio Barcelona era el número 80 i que Ràdio Associació de Barcelona era el 112.

Recordo que la meva mare mentre feia el dinar o feinejava, si tenia un moment allà a les onze, engegava la ràdio i escoltava l’Elena Francis. Si algú tenia un amor impossible, inclòs si algú no sabia fer un menjar,... qualsevol pregunta era bona perquè la Francis la contestés. L’Elena Francis ho sabia tot i a la mare li agradava molt.

Aquesta ràdio la vam fer servir fins que va arribar la televisió. Després quan el Josep, el meu fill, va anar a fer el Servei Militar al Sahara en va portar una altra i potser va ser quan vam deixar de fer servir aquesta. No recordo massa com va anar tot plegat, però aquesta ràdio no la vam treure perquè no funcionés. De fet, crec que encara funcionaria. La vam portar, no fa massa anys – bé, potser sí- al llauner de Santa Coloma i ens la va reparar ell i encara anava bé. No la vam treure perquè no anés bé, sinó perquè en va aparèixer una altra de més moderna.

Jo actualment no escolto gens la ràdio, m’agrada més la televisió. La Rosa, la meva dona, només llevar-se ja posa la ràdio. Escolta Catalunya Informació cada dia mentre fa feina. A ella la ràdio li agrada molt i quan està per la cuina fent el menjar o netejant o el que sigui sempre té la ràdio engegada. Diu que és un mitjà d’informació molt bo. 

EL CICLE SOLAR

Cicle solar (ESA)

Es va necessitar una dècada per a obtenir aquestes imatges que mostren com varia l'activitat del nostre Sol. La animació va ser creada a partir de les dades recollides per l’Observatori Solar Heliosférico (SOHO), i ens mostra una realitat completament diferent a la què percebem des de la superfície de la Terra.

El nostre planeta està banyat per la llum i per la calor emesos pel Sol tan en les longituds d'ona de la llum visible i com la de l'infraroig, i aquestes longituds d'ona donen una brillantor constant pràcticament cada dia.

En les longituds d'ona de l'ultraviolat i dels raigs X, l'activitat solar varia dràsticament. Per a estudiar  millor aquests cicles, es va llançar en l'any 1995 el satèl·lit SOHO per a monitoritzar de forma ininterrompuda el Sol. A l'any 2006 es va seleccionar una imatge representativa de cada un dels anys que la missió portava en servei per a preparar aquesta composició.

Les zones més brillants d’aquestes imatges indiquen les regions en les que el gas a l'atmosfera del Sol es troba a una temperatura d’uns 2 milions de graus centígrads. La intensitat de la radiació ultraviolada emesa pel Sol varia dràsticament durant el cicle solar, que es repeteix cada 11 anys. Aquesta variació és més acusada com més curta és la longitud d'ona, especialment en la regió de l'espectre dels raigs X. L'activitat solar està relacionada amb els mecanismes que generen el camp magnètic del Sol, tot i que és encara un pocés no massa compres.

Satèl·lit SOHO (ESA/NASA) 

Aquesta imatge mostra clarament el despertar i l'ocàs del cicle 23, a comptar des de l'any 1755, que quan es va començar a prendre els registres de l'activitat solar de forma sistemàtica. Durant la màxima de l’any 2001, el Sol alliberava deu vegades més radiació ultraviolada que durant el dels mínims de 1996 i 2006.

La variació de l’activitat solar te una relació directa amb la generació de les aurores i especialment en la propagació de les ones de ràdio, especialment en les ones curtes

El Sol es troba actualment en la màxima d'activitat del cicle 24, encara que les seves emissions són més moderades que les registrades l’any 2001.

Vols construir una maqueta del satèl·lit?

Descarga’t el document en PDF i imprimeix-lo amb una cartolina o paper d’uns 300gr.

http://solarsystem.nasa.gov/kids/models/SOHO_Model.pdf

Eduard Garcia-Luengo

@expersat

ELS JASPS TAMBÉ CUINEN (2a part)

I com ja dèiem al passat article dels Jasps també cuinen (1a part) qui diu que el jovent no valora la bona cuina, no cuina i no sap cuinar? A la primera part vam veure que hi havia receptes molt elaborades i de cert nivell culinari. 

En aquesta segona part veiem que de joves quant a nivell culinari n'hi ha de tres tipus: 

1) Els que no saben cuinar, però sobreviuen a base de plats senzills i de fàcil elaborar. 

2) Els qui no són uns cracs cuinant, però què posant-hi atenció i esforç i seguint receptes de familiars, amics i receptaris varis poden elaborar deliciosos menjars. 

3) I els que sí que en saben, que utilitzen receptes pròpies o variacions d'altres receptes, que a vegades també fan servir el receptari i que pràcticament sempre tot els hi queda la mar de bo. 

Sigui com sigui, la qüestió és que els Jasps[1] de gana no en passen i que això del nivell culinari està sobrevalorat i cal anar al que és pràctic. Avui la Sílvia, el Ramon, l'Emma i el Carles comparteixen amb nosaltres algunes de les seves receptes. A quin perfil de jove cuiner respondran?

MAGDALENETES DE BACÓ I FORMATGE

Sílvia Rogríguez

Ingredients:

• 80 g. de bacó tallat ben petit
• 80 g. de formatge ratllat
• 2 ous
• 30 g. de llet
• 100 g. farina
• 10 g. llevat químic
• 40 g. de mantega fosa

Preparació:

1. Escalfar el forn a 180 graus. 
2. Batre els ous i la llet. Afegir la farina, la mantega i el llevat.
3. Posar ho en un bol I afegir el bacon I el formatge remenant amb una espatula, queda una massa espesa.
4. Amb una cullera o una mànega pastissera posar la massa en motlles de magdalena petits o mitjans, omplint-ne només la meitat.
5. Posar ho al forn de 10 a 15 minuts.

ESPAGUETIS A LA CARBONARA AMB UN TOC DE CARBASSÓ
Ramon Segura Berenguer _ Ramonet

Ingredients:

• espaguetis o tallarines, indiferent
• 2 carbassons no massa grans
• 1 ceba mitjana
• 1 rovell d'ou
• crema de llet
• bacó
• parmesà
• nou moscada
• sal
• pebre
• orenga

Preparació:

1. En un olla anar bullint els espaguetis, mentre que en una paella es comença a sofregir la ceba amb els carbassó tallat a dauets no massa grans. Afegir-hi un polssim de sal per tal de que la ceba tregui el suc.
2. Quan tant el carbassó com la ceba comencen a trencar de color, però no estan del tot cuits, afegir-hi el bacó amb una mica de pebre, orenga, sal, nou moscada ratllada i remenar-ho. Esperar que s’acabi de coure, amb 3-5 minuts serà suficient. 
3. Passats 3 minuts, afegir-hi la crema de llet i el parmesà ratllat, i remenar-ho fins que quedi tot ben pres.
4. Escórrer els espaguetis i col·locar-los en la mateixa olla i tirar-hi el sofregit de la paella. Afegir-hi un rovell d’ou i remenar-ho ben remenat.

Suggeriment:

Prendre el plat amb un bon vi blanc dolç i ben fresquet, que és com li agrada al Ramonet. 

Preparant el sofregit

Afegint-hi el bacó

Boníssims també acompanyats d'una cerveseta!

PATATES FARCIDES DE CALÇOTS I BOTIFARRA NEGRA AMB ROMESCO

Emma Ponce de León

Ingredients (per quatre persones)

• 4 patates
• sal
• pebre negre
• oli d'oliva
• salsa romesco
• 1 botifarra negra
• la part blanca de vuit calçots
• formatge rallat

Preparació:

1. Primer de tot, preparar les patates per fer-les a la papillot tot coent-les al forn a 180º fins que clavant-hi una broqueta de fusta es vegi que són toves. Un cop estiguin, reservar-les.
2. A part, en una paella gran, posar un raig d'oli d'oliva, fregir a foc moderat els calçots tallats a rodanxes, salpebrats, i quan siguin cuits, reservar-los.
3. Un cop fredes les patates, desembolicar-les i tallar-les per la meitat (per la part llarga).
4. Tot seguit, buidar les patates i deixar-les damunt la safata per posar al forn.
5. En una cassola de terrissa, posar la meitat de la polpa de les patates, els calçots fregits i la botifarra negra esparracada sense pell.
6. Coure-ho tot plegat a foc moderat, uns deu minuts, i reservar-ho novament.
7. Seguidament passar-ho tot plegat per la trinxadora, i ja es poden anar farcint les patates. 
8. A continuació cobrir les patates pel damunt amb una capa fina de romesco, espolsar-les amb formatge ratllat i gratirnar-les al forn a 180º fins que el formatge quedi rosset. I ja es poden servir a taula!

CUA DE MICO 

o PLÀTAN GELAT AMB XOCOLATA I NOUS

Carles Masip Cadens_ Litus

Ingredients:

• plàtans
• xocolata fondant
• nous (opcional)
• broquetes de fusta

Preparació:

1. Pelar els plàtans i partir-los en dos o tres trossos.
2. Punxar-los amb una broqueta i col·locar-los al congelador. Recomanable tenir-los unes quatre hores al congelador. 
3. Poc abans de retirar els plàtans del congelador, fondre la xocolata al bany maria, o bé al microones i pelar les nous i fer-les a bocins. 
4. Passades les quatre hores, treure els plàtans del congelador i banyar-los amb la xocolata i arrebossar-los amb les nous. 
5. Posar els plàtans banyats de xocolata i nous drets, en un got o utensili on s'hi pugui posar la broqueta, i deixar-ho una mica més al congelador fins que la xocolata s'endureixi. 

Un consell:

Retirar els plàtans del congelador una estona abans de menjar-se.

[1] JASP (Jóvenes aunque sobradamente preparados). Acrònim forjat amb l’espot publicitari del cotxe Renault Clio l’any 1995. 

Podeu veure un dels espots publicitaris al següent enllaç:http://www.youtube.com/watch?v=_gpfEC0rKFY.

D’aquest acrònim sorgeix l’etiqueta de generació JASP, per caracteritzar y designar als joves dels principis dels anys noranta. Tot i així, avui dia, molts qüestionen de valent la veracitat d’aquest terme per tal de definir els joves dels anys noranta. Aquí en teniu un article bastant interessant: http://davidjimenezblog.com/2012/10/17/la-nueva-generacion-jasp-jovenes-aunque-sobradamente-perezosos/

QUINS RESIDUS PORTEM A LA DEIXALLERIA?

QUÈ ÉS UNA DEIXALLERIA?

Al carrer no podem disposar d'un contenidor específic per tots aquells residus que, encara que siguin domèstics, només generem de tant en tant. Aquesta mena d'objectes sovint contenen materials molt contaminants i perillosos i, per tant, no es poden abocar al contenidor del rebuig i cal gestionar-los a banda; i, en altres casos, contenen materials molt valuosos que poden ser aprofitats per la indústria del reciclatge. 

Per fer possible la recollida selectiva de tots aquells residus que, bé per les seves característiques especials, bé pel fet de ser massa voluminosos, no tenen els seu contenidor específic al carrer ni estan inclosos en el servei porta a porta, es van crear les deixalleries. En aquestes instal·lacions també hi trobarem els contenidors selectius tradicionals (blau, groc, verd i marró).

DEIXALLERIES A LES QUÈ ACUDIR DES D'AQUÍ A LES PILES

Deixalleria Santa Coloma de Queralt

Deixalleria de Santa Coloma de Queralt

Carreta de Vallfogona (al costat dels bombers). 

Horari d'atenció al públic:

Dilluns a divendres de 9:30h a 14:00h i de 15:00h a 18:00h.

Dissabte restarà oberta de 9:00h a 14:00h.

Tancat diumenges i festius.

Deixalleria mòbil

Deixalleria mòbil al municipi de les Piles

Del 26 de maig al 2 de juny. Plaça dels gronxadors (al costat de la bassa). Les Piles.

Del 16 al 29 de setembre.  Plaça dels gronxadors (al costat de la bassa). Les Piles.

DETALL DELS RESIDUS QUE HAN D'ANAR A LA DEIXALLERIA

• Bateries
• Bombetes de baix consum
• Cartutxos de tinta
• Cassoles
• Cintes de vídeo
• Cintes de cassette
• Discos de vinil
• Discos cmpactes (cd, dvs)
• Dissolvents
• Electrodomèstics que contenen coses perilloses
• Electrodomèstics que no contenen coses perilloses
• Ferralla i metalls
• Fluorescents
• Fusta (de tot tipus)
• Joguines
• Llums de vapor o mercuri
• Olis de cuina
• Olis de motors
• Ordinadors
• Paelles
• Paper i cartró
• Piles i acumuladors
• Pinzells bruts
• Pintura 
• Plàstics de tota mena
• Pneumàtics
• Restes de poda
• Runa en petites proporcions (convenientment segregada)
• Suro (planxes de revestiment)
• Telèfons mòbils i altres dispositius
• Termòmetres
• Tèxtils
• Vernissos
• Vidre de tota mena

Nota: A aquesta llista de residus s'hi podria afegir tots els que la planta vulgui incorporar de manera individual. 

- I aixó on va? Guia pràctica del reciclatge. José Luis Gallego. Viena edicions. Any 2010.

- Serveis Mediambientals de la Conca de Barberà.

- www.residuonvas.cat

MONTSE VALLS OLIVAN A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"

Bé, jo tinc una ràdio grossa que deu tenir uns seixanta anys. Llavors en tinc dues de petites que són transistors. Aquestes seran les ràdios que deixaré per l’exposició.

Sanyo anys 80.

La ràdio més gran i més vella és la de casa del Pep, el meu home. No sabem ben bé de quin any és aquesta ràdio. Però el Pep se’n recorda de quan a casa seva la van comprar que era molt petit. Les altres ràdios petites són molt més posteriors.

De totes maneres, a casa meva sempre havíem tingut ràdio perquè el meu pare n’era un fanàtic. Però jo no me’n recordo massa bé de si la ràdio de casa era una ràdio grossa com la que tenim, o bé era diferent. Al veure la ràdio de casa del Pep penso que a casa meva també devia ser així, però no recordo massa quina fesomia tenia.

D’altra banda a casa meva de ràdios n’hi havia hagut vàries perquè el meu pare escoltava, com ja he dit, molt la ràdio. La ràdio a casa meva estava al menjador i sempre estava engegada.

Recordo que la tarda del diumenge, si estàvem a casa, s’escoltava el programa Carrusel deportivo. Després a les tardes ma mare escoltava les novel·les del programa d’Ana Rosa. Me’n recordo d’això perquè amb els meus cosins ens pixàvem de riure amb aquests programes. Després recordo al matí que feien el programa de contes infantils Tambor, i als vespres Matilde, Perico y Periquín que feien suposo després de sopar. A l’hora de dinar recordo que feien les notícies. Però no recordo quines emissores eren. Jo la ràdio l’escoltava de passada, però no recordo que escoltés res en especial.

En l’actualitat sí que escolto la ràdio perquè m’agrada molt. Al matí sempre escolto Catalunya Ràdio. Al cotxe acostumo a escoltar Cadena Dial, i a vegades per música escolto Rac 1, o bé Europa Fm. Al matí escolto molt _ encara que no m’aclareixen res_ moltes tertúlies, i quan em canso canvio a emissores de música.

L'ICTUS

El passat dissabte 22 de març la Doctora Antònia Balcells, veïna de les Piles, va fer una xerrada sobre l'Ictus en el marc de les activitats d'hivern i primavera a les Piles 2014. 

La xerrada, que va tenir lloc a la Sala del cafè de les Piles davant una trentena d'assistents, va consistir en donar a conèixer la malaltia de l'Ictus tot detectant-ne els símptomes, els factors de risc, com s'ha de prevenir i com actuar davant un cas d'ictus. La xerrada va ser molt amena i entenedora i en acabar-se hi va haver un torn de preguntes que l'Antònia Balcells va respondre de forma entenedora i concreta.

Si no vau poder assistir a la xerrada, o voleu tornar a revisar algunes qüestions, podeu veure el contingut de la presentació de la xerrada sobre l'ictus clicant al següent enllaç: http://www.slideshare.net/lespilesdegaia/lictus-32720066

L'ICTUS from Les Piles de Gaià

ELS JASPS TAMBÉ CUINEN (1a part)!

Qui diu que el jovent no valora la bona cuina, no cuina i no sap cuinar? 

Les Piles està replè de gent jove que li agrada menjar bé, que cuina i que, fins i tot, li queden uns menjars ben deliciosos. Una mica d'un i una mica de l'altre aquí tenim un primer plat, un segon, uns postres i un acompanyament que configuren la primera part de Els Jasps també cuinen![1].

El Xavi, el Daniel, l’Esther i el Llorenç ens fan arribar una de les seves receptes preferides. Potser si féssim un dinar o sopar amb aquesta combinació acabaríem massa tips, però vosaltres teniu la llibertat de fer-les servir amb les combinacions que trobeu més apropiades. 

RISSOTO DE BOLETS

Xavi Roca Trull

Ingredients:

• mantega
• ceba
• arròs
• vi (negre o blanc)
• brou de pollastre
• parmesà
• bolets

Preparació: 

1. Sofregir a banda els bolets.
2. En una cassola sofregir la ceba amb una mica de mantega.
3. Quan la ceba està daurada, afegir-hi l'arròs fins que aquest quedi transparent. Anar-lo remenant perquè no s’enganxi.
4. Afegir un got de vi i esperar a què l’arròs se’l begui.
5. Anar afegint, poc a poc, el brou a l’arròs fins que aquest quedi cuit.
6. Per últim, afegir el formatge parmesà ratllat i els bolets. Remenar la barreja i llest per ser servit.

FILET DE PORC A LA SAL AMB SUAU DE PATATA I CREMA D’AMETLLES

Daniel Hernández Montalà

Ingredients (per dues persones):

• 450 g de filet de porc
• 800 g de sal gruixuda
• 100 g d’ametlles torrades
• 300 g de nata
• 300 g de patata
• 1 clara d’ou

Preparació:

1. Col·locar una base de sal prèviament barrejada amb la clara d’ou a la safata del forn. Afegir-hi el filet de porc a sobre, tot cobrint-lo amb la resta de sal.
2. Posar-ho al forn a 180 graus uns 20 minuts. Tot i que el temps depèn del pes del filet.
3. Mentrestant, bullir les patates. Quan ja estiguin fetes, passar-les per la batedora amb oli d’oliva i nata.
4. Havent fet el suau de patata, començar a preparar la salsa d’ametlles. Posar la crema de llet a la paella i esperar que arrenqui el bull.
5. Quan bulli afegir-hi la picada d’ametlles prèviament torrades i fer reduir la salsa fins que agafi consistència.
6. Es pot servir el filet de porc amb una mica de crema d’ametlles pel damunt i una mica de suau de patata al costat.

QUELIS DE PARMESÀ I ORGENGA DE CA LA MARCELINA

Esther Alcaraz Cadens

Ingredients massa principal

• 250 g farina normal
• 250 g farina de força
• 100 g farina integral
• 1 culleradeta de sal fina
• 225 ml aigua
• 25 g llevat fresc
• 100 ml oli d’oliva
• 100 ml oli de gira-sol

Ingredients condiments

• Parmesà en pols
• Orenga
• Sal Maldon

Preparació:

1. Primer de tot, barrejar les farines en un recipient i afegir-hi la sal. Per altra banda escalfar l’aigua fins que quedi tèbia per tal de dissoldre el llevat fresc.
2. Al recipient de les farines fer un volcà i al centre tirar els olis i l'aigua amb el llevat ben dissolt i barrejar-ho tot amb una cullera de fusta.
3. Un cop la massa sigui manejable, passar-la al marbre i amassar-la fins que tot estigui ben barrejat. Fer una bola amb la massa, posar-la en un recipient, tapar-la amb film transparent i deixar que llevi fins que dobli el seu volum.
4. El següent pas és col·locar la massa sobre el taulell i pastar per treure l'aire. Observar que no és una massa enganxosa i que, per tant, no cal posar farina ni al marbre ni enlloc. Aquest és el moment de condimentar les galetes salades amb l’ingredient que es desitgi (nosaltres hi afegim bastant de parmesà i orenga). Cadascú pot adaptar-les al seu gust.
5. Estendre amb el corró fins que tingui un gruix d’entre tres o quatre mm, més o menys. Aleshores ja es pot anar tallant la massa amb el motlle que es desitgi (s’aconsella un semblant a la forma de les Quelis). I tallar les galetes el més juntes possible per tal d’aprofitar bé la massa i no amassar-la més de tres vegades (les restes que quedin obviar-les ja…).
6. Un cop les Quelis estan tallades, escalfar prèviament el forn a 170º.
7. Aquest és el moment  d’anar-les col·locant a la safata de reixes del forn, sobre un paper vegetal i punxar-les amb una forquilla.
8. Quan el forn està calent, posar la safata de Quelis durant 35-40 minuts. Després, refredar-les ràpid sobre el marbre i condimentar amb sal Maldon al gust.

MATÓ DE LLET DE CABRA

Llorenç Montalà Balcells

Ingredients:

• llet de cabra fresca
• vinagre

Preparació:

1. Posar la llet de cabra en un pot, cassó o olla i fer-li arrencar el bull.
2. Un cop hagi arrencat el bull, posar-hi un bon raig de vinagre i remenar. Veure que es van formant grumolls i que es va separant la part sòlida de la part líquida. Si veieu que no es formen els grumolls podeu afegir-hi més vinagre.
3. Un cop els grumolls ja siguin ben grossets es procedirà a colar la barreja. Posar un drap de cotó humit, de forats petits, al damunt d’un escorredor, tirar la barreja i esperar que es vagi escolant la part líquida.
4. Un cop més o menys escorreguda l’aigua, agafar les puntes del drap, cargolar-les i estrènyer-les una mica per acabar de fer sortir l’aigua.
5. Al desenrotllar el drap, quedarà una espècie de panet de mató. Deixar refredar i posar a la nevera.
6. El mató es pot menjar sense cap acompanyament, o bé acompanyat de mel i nous, o de qualsevol melmelada per postres.

Perquè encara que ja faci ben bé 19 anys d'aquell famós anunci dels JASP i, malgrat tots els matisos possibles, els joves continuen sent “joves més que suficientment preparats”. Almenys els de les Piles!

---

[1] JASP (Jóvenes aunque sobradamente preparados). Acrònim forjat amb l’espot publicitari del cotxe Renault Clio l’any 1995. 

Podeu veure un dels espots publicitaris al següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=_gpfEC0rKFY.

D’aquest acrònim sorgeix l’etiqueta de generació JASP, per caracteritzar y designar als joves dels principis dels anys noranta. Tot i així, avui dia, molts qüestionen de valent la veracitat d’aquest terme per tal de definir els joves dels anys noranta. Aquí en teniu un article bastant interessant: http://davidjimenezblog.com/2012/10/17/la-nueva-generacion-jasp-jovenes-aunque-sobradamente-perezosos/