Veí de les Piles, treballa com a programador d’autòmats en la seva pròpia empresa DAC Tècnica
P: Des de quan et dediques a aquesta professió des de la teva pròpia empresa?
R: Doncs des del març de l’any 2005 que és quan vam crear l’empresa conjuntament amb el meu soci Pep Pascual.
P: Què és el què us va motivar a crear la vostra empresa?
R: Doncs el fet de provar una cosa nova, emprendre una nova aventura i el fet de ser dos socis va fer que l’un per l’altre ens engresquéssim encara més en la idea d’un nou projecte. El fet de ser dos fa que la idea prengui més força.
P: Quin contacte havies tingut abans d’emprendre aquest negoci amb aquest tipus de feina?
R: Ja havia treballat en aquesta professió abans de formar la meva empresa. Vaig acabar la carrera i vaig entrar a treballar a una empresa gràcies en Pep Llopis que aleshores treballava allà. Allà hi vaig estar durant dos anys.
P: Com comença l’aventura amb DAC Tècnica?
R: Bé, en Pep Pascual i jo, que abans ja treballàvem en la mateixa empresa – l’empresa en què vaig començar -, ens plantem pel nostre compte. A partir d’aquí trobem un primer client i li fem un primer projecte que surt bé. Llavors tenim un segon client i fem un segon projecte que també surt bé. Així, piano piano, anem fent clients i anem fent projectes i anem avançant amb la nostra empresa. Treballem els dos fins que el març de 2009 en Pep deixa l’empresa i quedo jo sol pilotant la nau. De setembre de 2009 fins el setembre de 2010 treballo amb un altre soci i des de llavors, des de fa un any i poc dirigeixo l’empresa en solitari.
P: Quina o quines qualitats creus que fan falta per posar en marxa un negoci?
R: No sé, moltes ganes. Sobretot fan falta ganes i invertir-hi molt temps. Perquè de saber-ne, no se n’ha de saber, millor no saber el que t’espera. I potser cal ser una mica ingenu perquè si saps massa del què va això de ser empresari t’ho planteges més abans de llençar-t’hi. Després ja descobreixes el que són els impagats i altres problemes que hi ha darrera que sovint et fan pensar “tant de bo estigués treballant per una empresa treballant fix i que cada mes caiguin els cèntims”. Però bé, això és la part dolenta que té, però també té moltes altres parts bones.
P: Parlant de parts positives i negatives, quins avantatges i inconvenients suposa tenir un negoci en un poble com les Piles?
R: Bé, al municipi de les Piles jo hi estic per circumstàncies de la vida. DAC Tècnica, fins aquest any, tenia seu a Igualada i per reduir despeses he traslladat el despatx a casa meva, a les Piles.
P: Et suposa algun inconvenient tenir actualment el negoci a les Piles?
R: No cap. Avui en dia no hi ha problema per treballar a distància.
P: I avantatges?
R: Avantatges la pau i l’harmonia que hi ha aquí.
P: Pel que fa a la teva feina i al teu negoci de què et sents més orgullós ara mateix?
R: Orgullós? No ho sé... Em sento orgullós de què he pogut tirar endavant un projecte, que he superat moments difícils i entrebancs i de què he sabut tractar amb la gent. També m’agrada el fet que és una feina que es toquen totes les tecles o fases del negoci. Estar present en tot el procés de fer un projecte, des de que fas els primers contactes, fas la definició del projecte i arribes a la consecució del projecte, té la seva gràcia
P: Creus que les motivacions que et van portar a emprendre aquest negoci s’han acomplert?
R: La veritat és que, com ja he dit abans, quan vam començar amb aquest negoci jo era bastant ingenu, però sí, podem dir que s’han acomplert i espero que es segueixin complint. En aquesta professió em sento molt lliure, faig el que m’agrada i em guanyo la vida. Bé, alguns dies faig el que m’agrada, altres no. En aquesta professió et toca fer de tot, coses que t’agraden i coses que no t’agraden com són haver d’estar al damunt de la gent.
P: Ara toca una pregunta molt actual. Com t’ha afectat la crisi?
R: Gran pregunta! Bé, es nota molt la crisi. Es nota que la gent no vol gastar diners i, clar, costa molt trobar projectes. Abans ben bé es pot dir que els clients et venien a buscar i ara els he d’anar a buscar jo. Cal sortir, trucar portes i més portes i que algú s’embarqui a l’aventura...
P:I abans els trobaves més a prop els projectes?
R: Bé, abans els projectes que jo feia eren bàsicament nacionals i ara a nivell nacional no es troba res. He hagut d’ampliar l’àrea de treball i, a més, ampliar els sectors de treball. Abans em dedicava únicament a les ceràmiques i últimament he fet de tot. He treballat per Blautec en projectes d’automatització de piscines, he fet una màquina que en principi es tenia que muntar a Brasil, he estat a Rússia i a Angola en ceràmiques, he estat a Lisboa fent una automatització en una planta que fabrica vidres per cotxes, he estat a la Coperal, a Borges... M’he hagut de buscar la vida.
P: I com creus que es pot plantar cara a la crisi?
R: Treballant, treballant i treballant molt. I treballant bé.
P: I per últim, algun consell per a futurs emprenedors?
R: Doncs, prendre el projecte amb molts ànims i il·lusió i treballar de valent.
Moltes gràcies per l’entrevista i molta sort Xavi!
