El setembre de 2011 el Servei Comarcal de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà realitza un treball de documentació d'esteles funeràries de les Piles. En total es varen localitzar 13 esteles funeràries discoïdals, tres més que les que assenyalava Menchon (MENCHON I BES, JOAN. Arqueologia funerària medieval a la Conca de Barberà. Estat actual. Montblanc: Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 1996).
A on podem veure les esteles discoïdals? Algunes es troben guardades al magatzem municipal i les altres es troben a l'interior de l'església de Sant Salvador de Figuerola i també al cementiri de Biure.
 |
| Esteles discoïdals a l'interior de l'església de Sant Salvador |
 |
| Esteles discoïdals i antiga columna de creu de terme al cementiri de Biure |
I així doncs que són les esteles funeràries discoïdals?
"La nostra cultura té per costum, des de fa milers d’anys, d’enterrar els morts. Altres tradicions culturals han optat per la incineració dels cossos dels difunts –avui, prou comuna a casa nostra– o, per posar un exemple concret i prou diferent, per esquarterar-los i deixar-los com a aliment dels voltors.
Al llarg dels segles han canviat els costums referents als enterraments, els indrets i les formes de senyalitzar les tombes o d’identificar les persones o les nissagues familiars que hi són enterrades.
Una de les antigues formes de senyalitzar les tombes foren les esteles funeràries discoïdals, prou comunes a les nostres comarques en època medieval i moderna i poc o gens utilitzades en el present.
Com el seu nom indica, es tracta de peces tallades en pedra en forma de disc, generalment decorat, amb un peu. Emprades com a senyalització de l’emplaçament d’una sepultura, poden aportar, o no, alguna informació sobre la persona o el llinatge a partir del dibuix o motiu heràldic que hi figura.
Tot i que a les comarques de la Catalunya Nova s’han conservat alguns centenars d’esteles discoïdals, són molt rars els exemplars que porten datació. Les més antigues són medievals. Al museu de Poblet, n’hi ha que foren reutilitzades per a la construcció de la muralla del segle XIV, fet que permet apuntar que en aquest moment ja havien perdut la seva funció. Cal relacionar-les amb l’arribada d’occitans a les nostres terres, als segles XII i XIII. El fet que l’ús d’aquest tipus de senyals funeraris coincideixi geogràficament amb les vies de comunicació amb el Pirineu i les terres repoblades després de la conquesta cristiana, en un moment de guerra i persecucions contra el catarisme, fa pensar que probablement l’origen del seu ús a casa nostra es trobi al nord dels Pirineus. Fet que no implica en absolut que totes les esteles discoïdals siguin medievals, ja que es van continuar emprant durant més de tres segles –i encara n’hi ha alguna del segle XIX–, ni que, molt menys, siguin per elles mateixes indicatives de la presència de càtars a les nostres comarques. En tot cas, l’arribada d’aquesta variant heterodoxa de cristianisme i la seva persecució per part de l’Església catòlica és documentada –a Montsant i les muntanyes de Prades, per exemple– en el el marc d’una primera immigració occitana, a la que seguiria, segles després una altra, també en un moment de guerres de religió.
Les esteles funeràries, un cop perduda la seva funció inicial, foren reutilitzades moltes vegades com a elements decoratius a esglésies i a les tanques dels cementiris. Efectivament, en el moment del trasllat d’aquests recintes a l’exterior de les poblacions, aquests elements arquitectònics havien perdut la seva funció principal però tenien encara un caire d’objecte simbòlic que justificava la seva conservació en el recinte sagrat. És per això que molts dels exemplars conservats en l’actualitat es troben en aquest context." Font: Bloc la Teiera.
