dimarts, 19 de juliol del 2011

MARIA SOLER CHIVA



Veïna de Guialmons i elaboradora de melmelades artesanals en la seva pròpia empresa Al pot petit hi ha...
 



P: Des de quan et dediques a elaborar melmelades?
R: Des de fa anys, però de forma professional des de fa un any.

P: Què et va motivar a llençar-te en aquesta aventura?
R: La canalla, la idea era poder compaginar la vida laboral amb la vida familiar.

P: Quin contacte havies tingut abans d’emprendre aquest negoci amb aquest tipus de feina?
R: Jo tot la vida he fet melmelades I després, veient que a la gent li agradaven les meves melmelades i que al lloc on estava treballant no acabava de funcionar, vaig decidir tirar endavant.

P: Com va començar  aquesta aventura? Amb la canalla?
R: Bé, de fet quan vam venir a viure aquí ja teníem en ment posar en marxa aquest negoci. Quan vam comprar la casa ja pensàvem que a l’altell hi condicionaríem un lloc per elaborar les melmelades.

P: Quina o quines qualitats creus que fan falta per posar en marxa un negoci?
R: Jo crec que ha de ser molt la teva passió, ha de ser una cosa que et funcioni i que t’agradi perquè t’hi passes moltes més hores que no pas treballant per algú altre. Quan un negoci és teu, ha de ser la teva passió, t’ha d’agradar perquè hi has de passar moltes hores. La clau està en voler convertir el teu somni en realitat.

P: Quins avantatges i inconvenients suposa muntar un negoci en un poble com Guialmons?
R: Com a avantatges jo crec que l’entorn, perquè molta gent que ve aquí a veure on fem les nostres melmelades els hi agrada l’entorn, els hi agrada on estem vivint, les vistes que es puguin veure des d’aquí... Com a inconvenients assenyalaria que ens costa que ens portin material i gènere. Estem en un lloc de què no cada dia et poden portar el gènere, que igual només te’l poden portar dos cops per setmana. A més, sovint no ens troben, o és massa lluny, o s’han perdut...

P: Pel que fa a la teva feina i al teu negoci de què et sents més orgullosa ara mateix?
R: Doncs de què no em manin. De què no em mani ningú, de què pugui fer l’horari que vull, de poder estar per la canalla, de què arribi l’estiu i que no els tingui que “enxufar”, de treballar potser un dissabte o un diumenge però sense pensar que és dissabte o diumenge, de no comptar hores, sinó que te’n faltin.
Abans havia estat en una fàbrica i anava taxant els dies esperant fer vacances, buscant hores pensant “ostres que no s’acaba”.
En canvi quan una cosa és teva des del principi fins al final et falten hores, et falten dies, et falta de tot. Però molt bé, et falten hores en el sentit de què t’agrada, de què t’hi vols passar hores, de què vols que rutlli...

P: Creus que les motivacions que et van portar a emprendre aquest negoci s’han acomplert?
R: Doncs és difícil perquè van canviant els objectius. Perquè penses “faré això, faré allò”, “les vendré aquí”. Clar, el primer que penses és en només vendre-les i a mesura que vas madurant o avançant en el camí vas veient que els teus objectius cada dia són diferents. A més, vas veient que vendre melmelades tampoc és tant fàcil. 
És fàcil si les véns tu, si vas en una fira i la pots explicar tu i pots transmetre la passió que tu poses en les melmelades i les gelees i pots explicar que són diferents i que no és una melmelada corrent. Llavors, sí que en un principi era vendre només, però ara ja estàs pensant en altres objectius. Potser ara m’agradaria que la gent conegués aquesta zona i bé hi ha altres projectes  en ment  que cal elaborar més. I res, que els objectius van canviant.

P: Ara toca una pregunta molt actual. Com us ha afectat la crisi?
R: Clar nosaltres hem començat fa un any i la crisi ja l’hem mamat des del principi. La crisi és el pa de cada dia, és el que et deia comences pensant faré melmelades i les vendré i no és ben bé així. Has d’anar canalitzant, has d’anar veient que no és fer melmelades i vendre-les, sinó que es veure que és fer melmelades i veure que si no es venen en totes les botigues és perquè cal donar-les a conèixer d’una altra manera. Ja sigui a través de les xarxes socials o portant altres experiències on potser la gent no compra tantes melmelades, però sí que aproparem la gent a aquest món.


P: Així no podem dir que la crisi us ha afectat?
R: Doncs és això que des què tenim el negoci en marxa convivim amb la crisi i no hem notat cap canvi important- El que sí que som conscients que la crisi existeix i que segur que ens dificulta una mica les vendes de la melmelada.


P: Com es presenta el futur?
R: Jo crec que es presenta bé perquè dins el que cap cada dia venem una mica més. El primer Nadal vam fer una mica, el següent Nadal vam fer una mica més. Esperem que aquest any per Nadal vendrem encara una mica més. Anem molt a poc a poc, però jo crec que cada dia fem i venem més.


P: Algun consell per a futurs emprenedors?
R: Fer allò que t’agradi, convertir la teva passió en un negoci. És a dir, donar permís als teus somnis per convertir-se en realitat. Ha de ser una cosa que realment t’agradi i que hi vulguis dedicar hores i que si un dia t’has de llevar a les quatre no sigui un problema, que no sigui problema les hores dedicades perquè al cap i a la fi és una passió. Cal que realment t’agradi el que fas.

dimarts, 12 de juliol del 2011

CARBASSONS FARCITS

Ara que és temps de carbassons una veïna de les Piles, la Marina Balcells i Gasol, una excel·lent hortelana i cuinera, ens dóna una recepta de cuina per fer aquest estiu!


Ingredients per a 4 persones:
  • 4 carbassons mitjans
  • 300g de carn de porc picada
  • 1 ceba
  • Salsa de tomàquet
  • Oli 
  • Sal
  • Pebre (al gust)
  • Formatge
      Per fer la beixamel:
  • 1/2 l. de llet
  • 1 cullerada de sofregit
  • 2 cullerades de farina
  • Sal
  • Mantega

 Preparació:

  1. Obrim els carbassons per la meitat.
  2. En una olla, fem bullir les meitats dels carbassons amb aigua i un pessic de sal fins que quedin ben tous.
  3. Traiem els carbassons de l'olla i els escorrem.
  4. Reservem la part de fora dels carbassos i traiem la polpa del carbassó per barrejar-la amb la carn de porc.
  5. En una paella amb una mica d'oli, hi coiem la barreja de carn i carbassó amb la salsa de tomàquet i ho salpebrem al gust. Ho deixem coure fins que estigui tot ben cuit.
  6. Farcim els carbassons amb la carn.
  7. Per preparar la beixamel posem en un cassó una cullerada de mantega, una cullerada de sofregit, la llet, la farina i la sal i ho anem remenant tot a foc lent fins que agafi la textura adequada.
  8. Posem la beixamel per damunt els carbassons farcits, hi tirem una mica de formatge pel damunt i ho posem al forn a gratinar fins que el formatge de dalt quedi gratinat.
Bon profit!

l'Arquebisbat de Tarragona ens revela l'autèntic origen de Sant Salvador de les Piles

El passat 29 de juny des d'aquest bloc vam fer esment a una talla de pedra en l'article anomenat Salvador de les Piles. A través de l'escultura que es troba al museu diocesà de la catedral de Tarragona es va escriure un article basat amb supòsits i no pas amb fets contrastats. Conscients del desconeixement real d'aquests fets vam demanar informació a l'Arquebisbat de Tarragona que molt amablement ens han respost per poder deixar clar les característiques, l'origen i la història d'aquesta escultura. De manera que el verídic article sobre Sant Salvador de les Piles és el següent:

A la Sala II del Museu Diocesà de Tarragona, situada al claustre de la catedral de Tarragona, hi podem trobar una escultura de pedra calcària datada en el tercer quart del segle XIV, procedent de l’església parroquial de les Piles - no de l'antic cementiri de les Piles-. Possiblement fou realitzada en algun taller de l’escola de Lleida. 



El Museu Diocesà de Tarragona està instal·lat des de l’any 1914 a unes dependències del claustre de la catedral de Tarragona. Va ser format inicialment per la col·lecció reunida al Seminari Pontifici per l’arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera (1900), per donacions de l’arquebisbe fundador del Museu, Antolín López Peláez, del capítol catedralici, de les parròquies de la diòcesi, de congregacions religioses i de persones particulars, així com també amb l’adquisició i compra d’altres béns. Els fons s’han anat enriquint al llarg de les prelatures posteriors. El Museu va romandre tancat entre 1973 i 1992 a causa de l’envelliment de les seves instal·lacions. En 1992 es va reobrir a la visita i es van restaurar les seves sales. Actualment es mostra una selecció de gairebé quatre-centes obres de les set mil que conformen els seus fons.

El motiu de que la imatge de sant Salvador es trobi al Museu Diocesà de Tarragona respon al desig de l’arquebisbe Antolín López Peláez de salvar el patrimoni religiós de la diòcesi que no es trobava al culte de dos perills que a l’inici del segle XX eren recurrents: el robatori i la venda a antiquaris i brocanters. La seva iniciativa es va veure afermada quan, a l’inici de la guerra civil de 1936-1939, la major parts de les obres d’art religiós que romanien a les parròquies de la diòcesi tarraconense van ser destruïdes. Tot el que es conservava al Museu es va salvar.

dimecres, 29 de juny del 2011

Salvador de les Piles

Al museu diocesà de Tarragona, situat a l'interior de la Catedral de Tarragona hi podem trobar una escultura de Pedra Calcària del segle XIV procedent de les Piles.

Hi ha qui diu que al costat de l'antiga església romànica de les Piles, com a tot arreu, hi havia temps enrere el cementiri, situat a l'antic hort de cal Rion. Quan a finals del segle XIX es va construir l'actual cementiri i es van traslladar les restes de l'antic cementiri es van trobar diferents escultures que es van cedir al Museu diocesà de Tarragona, una d'elles seria la de Salvador.



El museu està instal·lat des de l'any 1914 a unes dependències del claustre, va ser format per la col·lecció de l'arquebisbe Tomàs Costa i Formaguera, les donacions de parròquies de la diòcesi i persones particulars i amb objectes del seminari i de l'antiga capella de santa Tecla on es guardaven peces reunides des de la desamortització. Va romandre tancat per trobar-se les instal·lacions en mal estat entre 1973 i 1992, quan van ser restaurades.


El perquè de la situació de l'obra al museu diocesà probablement respon a què la dispersió de les obres d’art (pintura, escultura, orfebreria, etc.) procedents d’esglésies, ermites, palaus i cases particulars de la nostra comarca amb l’ànim de donar a conèixer petits tresors salvats de la destruccióde les múltiples guerres que hem sofert i costejats amb gran esforç pels nostresavantpassats, obrim una petita secció que en cada número descriurà una peça.

dimarts, 21 de juny del 2011

Esteles discoïdals al muncipi de les Piles

El setembre de 2011 el Servei Comarcal de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà realitza un treball de documentació d'esteles funeràries de les Piles. En total  es varen localitzar 13 esteles funeràries discoïdals, tres més que les que assenyalava Menchon (MENCHON I BES, JOAN. Arqueologia funerària medieval a la Conca de Barberà. Estat actual. Montblanc: Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 1996).

A on podem veure les esteles discoïdals? Algunes es troben guardades al magatzem municipal i les altres es troben a l'interior de l'església de Sant Salvador de Figuerola i també al cementiri de Biure.

Esteles discoïdals a l'interior de l'església de Sant Salvador

Esteles discoïdals i antiga columna de creu de terme al cementiri de Biure


I així doncs que són les esteles funeràries discoïdals? 


 "La nostra cultura té per costum, des de fa milers d’anys, d’enterrar els morts. Altres tradicions culturals han optat per la incineració dels cossos dels difunts –avui, prou comuna a casa nostra– o, per posar un exemple concret i prou diferent, per esquarterar-los i deixar-los com a aliment dels voltors.

Al llarg dels segles han canviat els costums referents als enterraments, els indrets i les formes de senyalitzar les tombes o d’identificar les persones o les nissagues familiars que hi són enterrades.

Una de les antigues formes de senyalitzar les tombes foren les esteles funeràries discoïdals, prou comunes a les nostres comarques en època medieval i moderna i poc o gens utilitzades en el present.
Com el seu nom indica, es tracta de peces tallades en pedra en forma de disc, generalment decorat, amb un peu. Emprades com a senyalització de l’emplaçament d’una sepultura, poden aportar, o no, alguna informació sobre la persona o el llinatge a partir del dibuix o motiu heràldic que hi figura.

Tot i que a les comarques de la Catalunya Nova s’han conservat alguns centenars d’esteles discoïdals, són molt rars els exemplars que porten datació. Les més antigues són medievals. Al museu de Poblet, n’hi ha que foren reutilitzades per a la construcció de la muralla del segle XIV, fet que permet apuntar que en aquest moment ja havien perdut la seva funció. Cal relacionar-les amb l’arribada d’occitans a les nostres terres, als segles XII i XIII. El fet que l’ús d’aquest tipus de senyals funeraris coincideixi geogràficament amb les vies de comunicació amb el Pirineu i les terres repoblades després de la conquesta cristiana, en un moment de guerra i persecucions contra el catarisme, fa pensar que probablement l’origen del seu ús a casa nostra es trobi al nord dels Pirineus. Fet que no implica en absolut que totes les esteles discoïdals siguin medievals, ja que es van continuar emprant durant més de tres segles –i encara n’hi ha alguna del segle XIX–, ni que, molt menys, siguin per elles mateixes indicatives de la presència de càtars a les nostres comarques. En tot cas, l’arribada d’aquesta variant heterodoxa de cristianisme i la seva persecució per part de l’Església catòlica és documentada –a Montsant i les muntanyes de Prades, per exemple– en el el marc d’una primera immigració occitana, a la que seguiria, segles després una altra, també en un moment de guerres de religió.

Les esteles funeràries, un cop perduda la seva funció inicial, foren reutilitzades moltes vegades com a elements decoratius a esglésies i a les tanques dels cementiris. Efectivament, en el moment del trasllat d’aquests recintes a l’exterior de les poblacions, aquests elements arquitectònics havien perdut la seva funció principal però tenien encara un caire d’objecte simbòlic que justificava la seva conservació en el recinte sagrat. És per això que molts dels exemplars conservats en l’actualitat es troben en aquest context." Font: Bloc la Teiera.


dissabte, 11 de juny del 2011

JOANNA CADENS PUIGGENER


Veïna de Les Piles i fins les presents eleccions regidora de Sanitat i Educació a l’Ajuntament de les Piles.

P: Des de quan és regidora a l’Ajuntament de les Piles?
R: Doncs fa vuit anys – dues legislatures -.

P: Què la va motivar a presentar-se per primera vegada per formar part del govern municipal?
R: Em varen venir a veure a  casa i em van presentar un projecte que a mi em va interessar, també em van dir que es tractaria de fer coses pel poble. La persona que em va presentar aquest projecte ho va fer molt bé i em va convèncer.


E: Quina o quines qualitats creu que fan falta per formar part d’un ajuntament com el de les Piles?
R: Sobretot estimar el poble. Conèixer la gent del poble, conèixer els problemes que tenen els veïns i conèixer la gent, que la gent sàpiga qui ets i et puguin venir a trobar, de Biure, de les Piles, Guialmons o Sant Gallard per explicar-te qualsevol problema o qüestió. Per mi, el principal és conèixer i estimar el territori.

E: Durant aquests anys sempre has ocupat la mateixa regidoria?
R: Bé, és que aquí no funcionava per regidories, sinó que tothom feia una mica de tot.
De fet, en tema de regidories, la primera legislatura no funcionava com la segona. Va ser diferent la una de l’altra. La primera més aviat, i perquè a nosaltres els regidors ja ens anava bé, el cap visible era el Ramon. En la segona, també hi havia cap visible, però les tasques es van anar repartint més entre els diferents regidors. Potser els regidors hem participat més de l’ajuntament en la segona legislatura.


P: Al llarg d’aquests anys a la corporació quines creu que han estat les actuacions més destacables per part de l’ajuntament?
R: Bé, tot el que s’ha anat fent pel poble i el municipi. Durant la primera legislatura es va dur a terme tota la plaça dels gronxadors i el pont. Arreglar aquests espais va ser una obra molt bona pel poble.
Aquesta segona, per altra banda, s’han anat fent obres arreu del municipi, a les pedanies també s’ha fet moltes coses, malgrat hi hagi gent que no estigui contenta. Però si es compara el que tenen ara amb el que tenien fa quinze anys – les diferents pedanies- no té res a veure. A Guialmons, per exemple, el centre del poble estava en ruïnes i avui, més bé o més malament, s’ha fet un poble decent perquè la gent hi pugui viure amb bona qualitat de vida.

P: Alguna anècdota per recordar?
R: Bé l’anècdota, malauradament trista, que em va afectar molt va ser l’accident del Ramon. A nivell d’ajuntament, en aquells moments ens vam quedar sense el cap visible de l’ajuntament i em vaig haver de fer càrrec de l’ajuntament com a alcaldessa. Això va ser un cop dur per mi, no és una anècdota, però és una de les coses que me’n recordo més.

P: De què es sent més orgullosa?
R: Orgullosa no, però estic satisfeta d’haver comprès com funciona un ajuntament per dins i això m’ha agradat. M’ha agradat perquè des de fora tot es veu molt fàcil i no és tot tant fàcil. I bé, m’ha agradat, ha estat per mi una bona experiència.

P: Com a regidor sortint, que els desitjaria a la resta de companys que encara segueixen en la política i als nous regidors?
R: Que ho continuïn fent com ho fan i sobretot que escoltin el què volen la gent i que treballin molt com fins ara.

Posted by Picasa

dimarts, 7 de juny del 2011

L'aparent menir

Més o menys a l'encreuament de camins de les Piles i la pista que va de Pontils a Biure, hi ha una curiosa pedra que a priori sembla un menir prehistòric, però que en realitat ni és un menir ni té tants anys com aparenta.




Aquesta gran pedra porta una inscripció que ja ni s'entén, però que gràcies a la Fina Malet sabem que hi diu - o hi deia inicialment- i quin és l'origen d'aquesta:


PER DECRET NÚM 1238/76 DE
DATA 08-04-76, AQUESTA PART 
DE LA SEGARRA, ANOMENADA 
BAIXA O TARRAGONINA, 
REP LA PROTECCIÓ "D'IRYDA"
AQUESTES CARRETERES SÓN UNA 
MOSTRA I BENEFICIA ELS MUNCIPIS

CONESA
FORÈS
LES PILES
LLORAC
PASSANANT
QUEROL
STA COLOMA DE QUERALT
STA PERPETUA DE GAIÀ
SAVALLÀ DEL COMTAT
VALLFOGONA DE RIUCORB

EN MOSTRA DE GRATITUD A TOTS
ELS ESTAMENTS I PERSONES QUE 
HI HAN INTERVINGUT HEM 
AIXECAT AQUESTA PEDRA, QUE 
FOU ARRENCADA PROP D'AQUÍ 
PER DONAR PAS A LA CARRETERA.


Font: Benviure, dues històries de l'alt Gaià, Salva Torres i Domènech. Santa Coloma de Queralt. Publicitat TAfaenr, s.l.

dimarts, 31 de maig del 2011

Un conte de la Txaro

EL PROJECTE MUNICIPAL


Vet ací un gat...
Vet ací un gos…
Vet ací un alcalde imaginari d’un poble que no existia.

Un dia, en llevar-se al matí, va pensar: “Potser que fem una endreçadeta al parc dels nens”; va convocar un Ple extraordinari a la casa de la Vila, i va dir:
- Mireu, he pensat que podríem posar uns gronxadors al parc dels nens, que la gent fa temps que els demana. Que tal si el féssim així?

El regidor d’urbanisme, de mica que no li agafa un treball. Va dir:
- De cap manera, aquests gronxadors contravenen totes les normatives existents! Els farem així:

Llavors, I com que no es posaven d’acord van demanar l’autoritzada opinió al tècnic municipal, que era un senyor ple de llapissos a les butxaques i que sempre parlava de plànols, escàners i altres coses rares.
I el tècnic va dir:
- Així!

- No pas! De cap manera! – van exclamar els regidors de l’oposició -. Nosaltres ja fa temps que tenim un projecte fet per la remodelació del parc, i pur disseny! Mireu:

Es va fer un primer gronxador, per provar a veure com quedava, i així fou el primer esbós:


Però sabeu quina era la proposta que se li havia fet primer a l’alcalde, el què realment volia la gent? Doncs aquesta!

I com que el pressupost es va fondre en projectes, reprojectes, recontraporojectes i proves, els veïns van fer els gronxadors que ells volien amb material reciclat. I sabeu una cosa? Encara duren! 

Vet ací un gat...
Vet ací un gos…
Aquest conte ja s’ha fos.




TXARO
Rocafort de Queralt, 1998

JOAN JOSEP VALLS OLIVÁN

 

Veí de Les Piles i fins les presents eleccions regidor a l’Ajuntament.



P: Des de quan és regidor a l’Ajuntament de les Piles?
R: Buf, ara si que m’has mort... ja fa molts anys.- Sort que hi havia el Ramon Segura que estava ben a prop en el moment de l’entrevista i ens va poder ajudar... - Des de l’any 1999, mira si en fa d’anys – és a dir, 11 anys-.

P: Què el va motivar a presentar-se per primera vegada per formar part del govern municipal?
R: Bé, en aquells anys molts companys meus es varen presentar i això i va ajudar una mica.
P: Així que et van convèncer?
R: Sí, una mica sí.

E: Quina o quines qualitats creu que fan falta per formar part d’un ajuntament com el de les Piles?
R: Doncs ser honrat i que t’agradi prou el poble, és a dir, estimar-te al poble.

E: Quines tasques ha desenvolupat durant tots aquests anys?
R: Durant aquests anys no m’he ocupat de cap regidoria en concret, però he desenvolupat diferents tasques segons ha convingut i especialment he ajudat a prendre decisions d’equip municipal, juntament amb els altres regidors.

P: Al llarg d’aquests anys a la corporació quines creu que han estat les actuacions més destacables per part de l’ajuntament?
R: Doncs sens dubte l’obra més destacada dels anys que he estat a l’ajuntament ha estat l’obra del pont de les Piles - que inclou el riu, el pont i la plaça dels gronxadors -. També hi ha hagut altres obres com per exemple l’entrada al poble de la banda de Sarral i moltes altres, però com la del pont cap, és la més important.

P: Alguna anècdota per recordar?
R: Moltes, moltes. Però ara mateix no te’n sabria dir cap. Hi ha moltes coses i, de fet, tot és una anècdota, perquè sempre aprens coses noves i et passen coses amb la gent del municipi, però bé, això ja forma part del dia a dia de l’ajuntament.

P: De què es sent més orgullós/ osa?
R: Bé, d’haver contribuït a fer coses pel poble i això és bonic.

P: Creu que les motivacions que el van portar a formar part inicialment en l’ajuntament s’han acomplert?
R: Sí, i tant

P: Com a regidor sortint, que els desitjaria a la resta de companys que encara segueixen en la política i als nous regidors?
R: Que puguin fer forces obres a l’ajuntament. Suposo que amb la crisi que hi ha avui no podran fer moltes obres, però que intentin fer, amb força imaginació, tant o més que el que s’ha anat fent fins ara.
Posted by Picasa

dimarts, 24 de maig del 2011

Enquesta del Bloc de les Piles


El bloc de les Piles posa en funcionament una enquesta participativa. Aquesta enquesta permetrà fer més participatiu el present bloc i, a la vegada, permetrà copsar l'opinió de veïns i simpatitzants del municipi.


Aquesta enquesta es troba a la part dreta del bloc i allà podreu escollir l'opció que us sembli més correcta per la pregunta que es formularà cada dia 24 de cada mes.


Fins el 24 de juny la pregunta de l'enquesta és: Què us agrada més del municipi de les Piles?


Ja us podeu afanyar a donar la vostra opinió a través de l'enquesta i recordeu que també podeu participar en el bloc a través dels vostres comentaris i escrits.





dimarts, 17 de maig del 2011

La relliscada de Sant Miquel

Sabies què al cim de Sant Miquel de montclar, sota l'ermita, hi ha un petit solc en l’espadat anomenat la Relliscada de Sant Miquel?

 
Hom diu que és un senyal de la ferradura del cavall que duia el sant, el qual s’estava a la capella del castell de Queralt i, com que no volia romandre-hi, en fugí fent un salt, per damunt de la vall del Gaià, i anà a petar de potes contra el cingle del Montclar. 


  
“A dalt de Sant Miquel s’es tan a prop del cel que boi no es veu la terra (...)
D’un núvol que duu el vent, el bes del sol ponent ne fa un cavall d’escuma
Que amb un fantàstic salt se’n va fins a Queralt... com si cerqués els comtes.
(...)
De tot aquell passat, tot just si n’ha quedat retalls d’una llegenda.”
“L’arcàngel Sant Miquel un jorn baixà del Cel sobre un cavall de plata.
(...)
Els moros, per tot lloc, el veien traient foc botant de cingle en cingle;
I es diu que, en fer un salt des de Monclà a Queralt, lliscà sobre una roca.
Encara al lluny se veu l’altivol pic on jeu l’antic castell a trossos,
I encara es veu el tall que el ferro del cavall deixà en la relliscada.
Tot lo demés s’ha fos: fins el cavall gloriós de Sant Miquel arcàngel”. 





dimarts, 10 de maig del 2011

Festa Major de Biure i aplec de Sant Miquel. 7 i 8 de maig.


A les 6 de la tarda del dissabte dia 7 de maig, ens trobem a l’Església de Sant Joan Baptista de Biure per celebrar la Missa oficiada pel Mossèn de Santa Coloma de Queralt Joan M Padrell Benet. Avui a les Piles de Gaià no se’n fa, ens acompanyen uns quants del poble veí.

En acabar la missa cantem els goigs i l’Àngels de Cal Margarido ens fa cantar l’estrofa de:

Quan veieu la boira plana
i és maligna pel sembrat,
l’esvaïu i feu forana
fins a veure’l ben granat.
allunyeu la pedregada
i partiu el llamp cruel
protegiu eixa encontrada
gran Arcàngel Sant Miquel.

A la sortida el cel es comença a tapar i les previsions són de pluja tota la nit. Per aquest motiu cantem amb més força que mai, una pedregada amb els sembrats tan frondosos faria molt mal.

Ens dirigim al cafè per preparar les coses pel diumenge. Escombrem la sala de ball i parem les taules. A sopar, som 42 de colla i fem embotits, pa amb tomàquet i amanides, pastís de postres, cafè i gotes. lou, llampega i trona, la pregunta: podrem pujar demà a Sant Miquel?

Son 2/4 de 8 i anem cap a Biure, està clar, sí pujarem al cim del Montclar.Preparem cafès, entrepans a la font i esperem que arribin tots.

Els del Centre Excursionista Queralt van arribant i els de les Piles que no faltem cap any. Els del poble també venen a esmorzar. L’ambient és de festa i tots disposats a caminar fins dalt. L’esmorzar està boníssim i després el cafetó i el trago de vi, cervesa, coca-cola, o senzillament un traguet d’aigua de la font, et dóna ales.

Escalonem la pujada i la salvem en gran anhel. Està tot verd, els sembrats espigats i frondosos, com diuen hi haurà, de moment, bona collita. A dins l’ermita fem la celebració de la paraula, que un any més el nostre veí i amic del poble Josep Brunet. Per acabar la cantada dels Goigs en lloança de Sant Miquel Arcàngel venerat en l’ermita de la muntanya de Montclar i no ens deixem l’estrofa del sembrat.

A la sortida la coca i el moscatell. Les fotos de rigor, les converses amb els coneguts, enyorem als que no han pogut pujar i, després de apagar totes les espelmes que s’han posat aquests dos dies, tanquem la porta, baixem. Pel camí collim la farigola pels dies més freds de l’ hivern i el sol fet de ser de la muntanya de Montclar, desinfecta més i és més bona, això se’n diu fe amb les coses conegudes, amb les coses que tens a prop i es que una sopa escaldada amb aigua de timó està deliciosa.


Després de fer el vermut al cafè, el dinar familiar.


Els jocs pels petits i els grans comencen vora les 6 de la tarda. Hi ha obsequis per a tots. Són jocs tradicional quasi inventats al poble i any rere any es van repetint, formen part de la nostra història.

Una de les coses més emocionats de totes les festes i és el que t’omple més, és el retrobament de velles amistats que et fan arrencar la llàgrima i et porten records entranyables. Per aquest motiu no es pot deixar de fer aquesta festa i no es pot canviar el dia. 

Sempre era, és i serà el segon diumenge de maig. 

El ball de tarda amenitzat pel conjunt “PAGANT SANT PERE CANTA” , comença als vols de les 7. No pot faltar el tradicional ball de rams i per donar cloenda a la festa Major, focs artificials.

Ara fins l’any vinent i que Sant Miquel ens guardi i ens doni forces per superar tots els entrebancs que ens puguin sorgir.
                                                          

Fina Malet Botines
 

dimarts, 3 de maig del 2011

Turlanda i Santa Llúcia de les Piles


SANTA LLÚCIA DE LES PILES (13 de Desembre)

Turlanda, és un nom que gairebé ha desaparegut en les nostres converses, com gairebé ha desaparegut el seu santuari, puig encara en queden quatre parets mal sostingudes.

Turlanda, situada damunt d'una muntanya i al bell mig de Conesa, Rocafort i les Piles, era dels avis d'aquesta comarca el lloc sagrat on es donaven citat tots els anys el dia 13 de desembre (festa de Santa Llúcia v. i m.). Allí tots hi eren admesos: vells, joves, infants. Tots hi feien cap.

La fe dels nostres avis, que gran era!... Cara amunt desafiant el mal temps i amb santa alegria, anaven al santuari per oferir els ex-vots pels beneficis rebuts.

Aquells vells que no tenien pressa en les funcions religioses, tampoc els hi faltava les seves hores d'esbarjo.

Era els darrers anys de la centúria passada, que per una circumstància especial, els Senyors Turlandés es veien obligats a desprendre's d'aquella joia que tan de temps havien conservada i tants sants records guardava en el seu historial. 

Quina població serà la sortosa de conservar aquesta Santa Verge i Màrtir?

Segons rumors de persones d'aquells temps, a Rocafort no la volgueren. En canvi a Conesa la volien i no els hi donaren. Fou les Piles la vila sortosa per conservar aquella Santa Imatge i de llavors fins ara l'Ermita dedicada a Santa Eugènia, serà el lloc de cita per continuar aquelles tradicionals diades comarcals del dia 13 de desembre.

Tant prompte ho saberen les nostres autoritats, Badó, Marquet i Vila, que era secretari i mestre, es presentaren a Turlanda per emportar-se l'Imatge de la Santa. Pocs dies després es reuní tot el poble, sense cap falla, i amb sant entusiasme es dirifirien al Santuari per endur-se les coses que hi havien dins el Santuari. Mentre anaven traient les coses, amb gran excitament i enfado, es presenta en Pinyol, veí d'aquella contrada amenaçant-los de comunicar-ho a les autoritats de Conesa per fer-los agafar por, però els nostres es donaren més manya i així tornarem més prompte a llurs cases, portant tots quelcom a les seves mans.

Quan ha les tenien a les Piles, llavors hi hagué diversitat d'opinions respecte el caire que havia de prendre.

Segons conten els vells, determinaren que fos d'un caire religiós, si bé no hi faltés el convenient esbarjo. No es feien grans tecs, com en els temps actuals. Els menjars d'aquella jornada es reduïa tan sols a menjar fesols tous i cansalada fregida per tal de que tots poguessin assistir a tots els actes religiosos i profans.

De bell antuvi eren els Gallerins de la Llacuna, els qui alegraven la diada. Més tard vingueren les Gralles de diferents poblacions. I cap a finals d'aquesta primera etapa, tant sosl els acords d'un violí i un clarinet divertien aquella gran gentada que de tota la comarca es reunia a la vila de les Piles.

Avui dia, després de les moltes millores que gràcies a Déu hem pogut realitzar per atendre als Romeus devots de Santa Llúcia, V. i  M. vos recordem aquelles pàgines viscudes d'aquells temps, perquè volem que la nostra i la vostra festa torni a fer vibrar d'entusiasme a tota la comarca, i com els nostres avis, nosaltres també poguem donar-nos la cita pel dia 13 de desembre en el Santuari de Les Piles.
.
Vilatants de Santa Coloma i veïns de la comarca, l'aplec de Santa Llúcia té una història. seguim la tradició dels nostres avantpassats. Les Piles. Vos espera:

Brauli López, prev


Fotografia de Javi Villanueva


Article escrit en el 1r any d'existència de la revista La Segarra, en la revista núm. 6, l'any 1956.

La font del molí del Prous, un lloc poc conegut

Mirant la foto que acompanya aquest article, i parant especial atenció a les lletres de la pedra esculpida, hom pot ser agosarat i afirmar que es tracta de la Font del molí del Prous. Però tot i saber de quin racó de les Piles es tracta, són molts els qui no saben ben bé on es troba aquesta font.


La present font on hi apareix la foto de Sant Magí, està situada a la rasa de Biure, a l'esquerra de la carretera de les Piles a Pontils, més avall de la Font Freda, es trenca cap a Biure, a la dreta, a uns 100 metres.

Aquesta font és un monument civil, amb data de construcció desconegut i sense cap estil. La seva propietat és particular, de Francesc Ribalta FArré (Santa Coloma de Queralt) i fou arreglada l'any 1982 per Ramon Sendra (Santa Coloma de Queralt).

Recentment el camí i voltants de la font han estat desbrossats per la brigada de neteja forestal.

dimecres, 20 d’abril del 2011

La Creativitat


L'ANNA SEGURA CIVIT, graduada superior en disseny, especialitzada en interiorisme i arts gràfiques, especialista en Feng Shui i aficionada a la restauració de mobles  avui ens parla de la creativitat.


La creativitat la podríem definir com la habilitat humana per donar llum a conceptes mai vistos ni escoltats útils per a la societat. També podem parlar de la creativitat com la capacitat d’un individu per afrontar problemes, adversitats, mancances o inquietuds amb originalitat i donar-les-hi solucions diferents i efectives. 

Una manera més formal de definir creativitat és: “la creativitat es un procés que es dóna al llarg d’un període de temps i que el podem definir per la seva originalitat, adaptabilitat a les circumstàncies i les seves possibilitats de realització pràctica” (Donald W. Mckinnon), o “ la creativitat és la producció d’una idea o concepte que ha de ser original i pràctic i satisfer el seu creador i altres persones” (Carl E. Gregory).

Crear és un acte voluntari, ja que del contrari estaríem parlant de la casualitat. La persona que crea ha de perseguir una finalitat concreta i prefixada. La creativitat normalment s’associa en els camps científics (metges, químics, matemàtics...) i artístics (pintors, dissenyadors, arquitectes...), però no és exclusiu d’aquests àmbits, ja que en el nostre dia a dia tothom fa ús de la creativitat per resoldre situacions quotidianes, com per exemple a la feina o cuinant... Tots podem ser creatius de manera innata, però si es desenvolupen diferents tècniques o patrons, podem potenciar la nostra habilitat de crear, i així, trobar solucions més fàcils i ràpides dels nostres problemes.

Quan ens trobem davant d’una situació que requereix la nostra creativitat podem seguir la següents recomanacions:

  1. Proucurar veure les coses des d’un punt de vista diferent.
  2. Seguir la tendència d’observar analíticament el món.
  3. Intentar fomentar l’habilitat per adaptar-se a noves situacions.
  4. Fomentar la capacitat d’abstracció i síntesis.

Si som capaços de portar a terme aquests quatre punts, la nostra fluïdesa en la concepció d’idees augmentarà i així, la nostra capacitat creativa cada vegada serà més ràpida i resolutiva. Tot i així en algunes fases del procés creatiu intervé decisivament la intuïció i/o la lògica.

Per acabar, proposo la següent activitat, per tal de que comencem a posar en pràctica la nostra creativitat i fer més fàcil i pràctica la nostra vida:



Escriptura lliure

1.    Sobre un full en blanc fem córrer l’element amb el qual escrivim, sense aixecar-lo del full i sense tenir que escriure frases amb sentit o correcció gramatical, sintàctica o ortogràfica. Podem dibuixar, grafiar... ens hem de deixar portar per la nostre mà. 

2.    Un cop tinguem la sensació de que ja no tenim res més que anotar, llegim i observem tot el que hem esbossat i ho relacionem amb el tema a resoldre.
Amb un full en net, escrivim totes les idees que hem generat i que ens poden ser d’utilitat.

La escriptura lliure ens permet alliberar continguts inconscients. L’exercici s’utilitza amb una fi lúdica, això ens facilita generar un ambient de confiança i entusiasta per trobar la resolució creativa dels nostres problemes.  


Espero que us sigui una eina útil per ajudar-vos a ser més creatius i recordeu que amb creativitat i imaginació podem gaudir molt del petits moments!!